domingo, 6 de junio de 2010

Bloc Teatre I



Sols obriré el teló
si sóc capaç de fer
teatre ...


"Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
On oublie le visage et l'on oublie la voix
Le cœur, quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
Chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien..."

I al final diu:
"Amb el temps ...
Amb el temps, va, tot se'n va
I et sents sol potser però tranquil
I et sents confús pels anys perduts
Llavors realment ... amb el temps ... no s'estima més."
...ho has entès?

12 comentarios:

Striper dijo...

De vegades hi ha teatre mut.

GURMET dijo...

Segur que seras capç de interpretar uns petits entremesos.

Vida dijo...

Això és massa trist.

Mercè Estruç Faig Clic dijo...

Amb la meva visió podria ser:

Amb el temps, tot queda
tot i que em sento sola, sola però lliure
em sento confusa pels anys viscuts
llavors realment... amb el temps... estimo més !!!

sargantana dijo...

es cert que amb el temps quasi tot s'en va, pero si ha deixat quelcom en nosaltres, per petit que sigui...mai es temps perdut.
i tot el que ens ajuda a esser mes grans, ens ajuda a estimar mes

senyor pere..tout passe tout casse tout lasse

un peto ben fort, amic

Carme Rosanas dijo...

Tu MATEIX, POTS OBRIR EL TELÓ QUAN VULGUIS... jA TENIM QUI ENS AVISARÀ!

Vindrem a llegir-te

I segur q ue encara que trista la cançó té raó... amb el temps tot passa, tot se'n va... el temps es canvi, canvi, canvi...

Bon vespre i bona setmana que comença, Pere. Una abraçada.

novesflors dijo...

Amb el temps tot passa, tot canvia... però estimar, sempre s'estima, d'una manera o altra.

Joana dijo...

I demà una altra funció...
sense deixar d'estimar i estimar-te que també és molt recomanable...
Bon soir Pere!

montse dijo...

Tragèdia, comèdia; tant se val, visca el teatre.

Salut!

Joana dijo...

Amb el temps
s'estima més
amb el temps
tan fugisser
que millor
que estimar
sense parar
ni tan sols
per a menjar.

He, he, he. no em faces cas, que hui tinc el dia, o mira millor la nit.

Good night, Pere

Anónimo dijo...

Amb el temps ens anem fent "veis"

Elena dijo...

Obrir el teló és fàcil, el difícil és mantenir-se a l'escenari...
Nostàlgica i suggeridora la cançó, porta tants records.