lunes, 28 de diciembre de 2009

La inocencia


Hoy se celebra el día de los Santos Inocentes en recuerdo de la matanza de los niños menores de dos años que ordenó Herodes en Belén con la intención de eliminar al llamado Mesías, Jesús de Nazaret.
Curiosamente tan macabro suceso, la cultura cristiana lo convierte en el día de las bromas o inocentadas.

Quisiera volver a la edad de la inocencia cuando los únicos que daban risa era los payasos.
No me daría vergüenza volver a creer en la gente, no temer al engaño.Si, me avergüenzo a veces de lo que oigo y veo, las palabras y actos de algunas personas.
El inocente no es egoísta , no finge ni miente, no esconde sus sentimientos porque no teme que le hieran ni que se rían de el.
Pero no confundamos la inocencia con la falta de conocimiento, la incultura o la estupidez.

En esta noche tan fría he salido al balcón, la luna creciente a pesar de que nos contempla desde hace millones de años no ha perdido su inocencia. Le guiño un ojo y me sonríe, comprendo entonces que quizás aún tengo tiempo para intentar comportarme como si tuviera la edad de la inocencia.

8 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

ja m'agradaria tornar a la innocència, tal com tu l'expliques. Jo em considero bastant innocent, però mai encara prou...

Una abraçada.

Striper dijo...

Jo encara crec en la inocencia com a una actitut de de confiança de amor i de bona voluntat desinteresada i per sort crec que existeix.

Yo dijo...

Supongo que es un buen ejercicio volver a ser un poco inocentes a pesar de ser adultos.
Saludos

Anónimo dijo...

Sí que és estrany fer el dia de les bromes i la burla en la data d'una matança de nens.

Durant la vida anem perdent la innocència a cops, diuen que això és fer-se gran, però jo he vist poques coses tant especials de les persones com la inocència dels nens en els seus ulls.

Visca la Innocència!

Joana dijo...

Quina tendresa, la teua!
Jo també voldria que la lluna em mirara amb la inocència de l'infant i que em portés de la seua mà.
Gràcies pel vídeo és fantàstic.

Bona tarda, Pere
Joana(sense bosc, no hi ha caputxeta)

Frannia dijo...

Difícil retornar a l'innocència. Però a vegades, quan la por desapareix, és possible. Una besada innocent.

Anónimo dijo...

Un sensual petó, no innocent.

Clara dijo...

Creure en la gent, no desconfiar... Cada cop costa més! A mi també m'agradaria tornar a ser inocent, confiar en tothom, estimar sense por.. Però és difícil no tenir por de que et trenquin el cor!
Inocència...


I si la pel·licula és la teva pròpia vida, no vulguis ser mai un actor secundari... Millor ser-ne el protagonista, que sempre pot fer canviar el rumb de les coses. No?



Petons.