Al campanar de la Immaculada toquen les cinc, tramuntana calenta, una tarda d'estiu.
Cau foc! deien els avis, dies com els d'avui, i no sé què cony faig ara caminant per aquests carrers.
Tan lletjos, tan bruts... tan buits.
Però no me n'aniré "nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç" tal com va escriure Salvador Espriu.
Perquè és mentida, no és així !
És que avui tinc un mal dia, ple de molta mala llet i estic un xic cansat d'aquesta “meva covarda, vella i salvatge terra”.
Tan calenta...i que cau foc!
3 comentarios:
Jo també n'estic cansada i tampoc marxaré per dues raons contundents. La primera és la mateixa de Salvador Espriu:
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
I la segona és la que tu dius que hem après que nord enllà la gent no són tan nobles, ni tan cultes ni tan feliços com ens pensàvem. I que a tot arreu hi ha de tot.
Bon cap de setmana, Pere!
I que passi aviat el mal dia.
És que “l'ambient” està molt calent i penós Carme.
A sobre cau foc!
Bé, nosaltres un vano a la fresca i... anar fent.
Teniu raó, no només cau foc per les temperatures (que també), l'ambient d'aquest món està més que escalfat i que al nord, com al sud, com a l'est i com a l'oest hi ha de tot... De fet, fa temps que ens ho confirmen...
Què passeu una bona tarda!
Aferradetes, Pere.
Publicar un comentario