Pinzellades XXXIII (Pitets de pruna)

Una tarda a l'hort
berenàvem pa amb vi i sucre
i jo et deia:

Pitets de pruna
dolços com fruita
sense pinyols

I tu reies
i jugaves a amagar-te enmig dels fruiters...

Dans le Noir?

"T'atreveixes a menjar totalment ... a les fosques?

Sabràs el què estàs menjant?

Com és la persona que tens al costat?

Quines sensacions tens en la foscor més completa?"

Segueixo llegint:

"Sense la vista, una cosa tan senzilla i bàsica com menjar, es converteix en una nova experiència, on tots els nostres sentits s’aguditzen i ens ofereixen noves sensacions i emocions.

“Dans le Noir?” ens porta la veritable essència del sabor, ens fa canviar totes les idees preconcebudes i ens permet veure les realitats de la cuina."

És la carta de presentació d'un restaurant de Barcelona on pots sopar a les fosques, sense gens de llum.

Francament la idea no em sedueix. Menjar sense veure els colors, les textures, la presentació dels plats i dels vins em sembla desastrós. Ja no opino del que pots embrutar i mullar menjant a les fosques.

Preferiria imaginar un sopar al besllum del capvespre, a prop del mar, potser amb la llum d'unes espelmes. Una conversa llarga, de paraules atrevides i tendres, com les que es diuen a cau d'orella.

Pensar un escrit que respirés un aire sensual, el plaer dels sentits, l'atracció del que desconeixem.

No sé si seria capaç de resistir l'olor de la teva pell i el sabor dels teus llavis, després de provar menjars estranys dans le noir i potser m'envairia una deixadesa, un laissez faire fins a la matinada ...

1962

Moscas de patas atadas

Peter Stuyvesant

estufas de leña verde

charcos de cristal

rodillas de Mercromina

una ducha a la semana

pelotas de cartón piedra

pan chocolate y... agua.

Cent mil ... ¡Negra!

Després de cent mil visites a pàgines del bloc, repassant les estadístiques veig que curiosament un dels post més vistos és: ¡Negra!

El vaig publicar al desembre de 2009, us el torno a penjar.

 
¡Negra!... Africana
Niña madre, virgen desflorada, hija de cien esclavos.
Tienes el alma blanca como la palma de tu mano.

Ojos de coral claro, dientes anacarados.
Tu boca sabe a vainilla, anís y comino.
Los labios descarados, carnosos, perfilados.

Andas lentamente, fibrosa, majestuosa, erguida.
Con la mirada triste, lejos, al aire azul de la sabana.
Trabajas incansable, recolectas y engendras vida.

Tu pelo huele a especies, a clavo y nuez moscada.
La piel a canela, tu choza de día a ganado y arcilla.
Pero de noche tu casa huele a jazmín y jaracanda.

A veces oigo tus gritos bajo las estrellas.
Ronroneas como una leona en celo.
La voz ronca en medio del silencio, la risa de hiena.

Amanece y ulula el viento,
en la soledad inmensa corres desnuda como una gacela.
Cantas y bailas cadenciosa,
me rozan tus caderas y un olor a ocre ácido despierta mis sentidos.
Por eso me gustas tanto mujer... Africana...¡Negra!

Más de 13 millones de mujeres del África subsahariana tienen el VIH o sida. Es la única región del mundo en la que ellas sufren más la epidemia que los hombres. En algunas zonas la tasa es de tres a uno.

Una de cada 16 mujeres del África subsahariana morirá como consecuencia del embarazo o parto. En los países desarrollados, el porcentaje es de una de cada 4.000.

La mutilación genital es de los problemas más graves a los que se enfrentan las mujeres africanas. En Somalia, Eritrea y Yibuti afecta al 90% de la población femenina.

En la vejez,las mujeres sufren la doble discriminación de género y de edad. Tienden a vivir más que los hombres, carecen por lo general de control de los recursos económicos familiares.

Poco más de la mitad (el 54%) de las mujeres adultas africanas saben leer y escribir.

 

Un haiku al maig

Ets plena d'olor

les arrecades fines

com les glicines.

Pinzellades XXXII (allà a la sorra de la Malvarrosa)

I la llum
I el vent de garbí
I l'olor de l'arròs
molls i romaní
allà a la sorra de la Malvarrosa ...

Remigi Palmero (Alginet 1950), cantant i guitarrista valencià, pioner de l'anomenat rock mediterrani.

Pinzellades XXXI (Ets com un brogit)

Et veig passar cada matí, no em mires mai. Ets com un brogit, preciosa i evanescent com la teva olor ...

L'olor de l'aigua

de l'aire

de maig.

La foto és de Manuel de Diego.

Pinzellades XXX (Ja no et vull regalar roses!)

Ja no et vull regalar roses!

Per Sant Jordi et regalaré pomes
pomes del meu hort
pomes de casa
de tots colors
vermelles
verdes
grogues
grans i petites
que fan molta olor
dolçes i àcides
fresques i cruixents
pomes com tu
que floreixen a la primavera
que donen fruits a l'estiu
que alimenten els silencis de l'hivern
rodonetes com tu
saboroses com tu
que es queixen quan les mossegues
que riuen i se t'escapen
donant tombarelles ... com tu.

Un poema escrit per Sant Jordi el 2010.

El llop!

Cau freda la nit,

glaça

i el rellotge calla

en la foscor del bosc.

S'atura tímid el vent,

la llum incerta

i un bri de soroll avisa,

surt el llop!

sembrant la por...

els ocells emprenen la volada

i tu restes a l'aguait esperant-lo.

La por ...

que és la por?

La por sóc jo!

En aquest bosc ple de lletres

viu un llop analfabet,

la mira a ella

"face to face"

l'escolta ...

però no sap dir-li res.

Les imatges són de Marjolaine Leray

Rosa del safrà

Rosa del safrà

rosa de la terra seca

filla del fred

mare de les espècies

com l'or vermell

com una flor salvatge

i aquesta olor tan particular

sempre la teva olor ...

Avui descobriràs que el món és només per a tu.