"T'atreveixes a menjar totalment ... a les fosques?
Sabràs el què estàs menjant?
Com és la persona que tens al costat?
Quines sensacions tens en la foscor més completa?"
Segueixo llegint:
"Sense la vista, una cosa tan senzilla i bàsica com menjar, es converteix en una nova experiència, on tots els nostres sentits s’aguditzen i ens ofereixen noves sensacions i emocions.
“Dans le Noir?” ens porta la veritable essència del sabor, ens fa canviar totes les idees preconcebudes i ens permet veure les realitats de la cuina."
És la carta de presentació d'un restaurant de Barcelona on pots sopar a les fosques, sense gens de llum.
Francament la idea no em sedueix. Menjar sense veure els colors, les textures, la presentació dels plats i dels vins em sembla desastrós. Ja no opino del que pots embrutar i mullar menjant a les fosques.
Preferiria imaginar un sopar al besllum del capvespre, a prop del mar, potser amb la llum d'unes espelmes. Una conversa llarga, de paraules atrevides i tendres, com les que es diuen a cau d'orella.
Pensar un escrit que respirés un aire sensual, el plaer dels sentits, l'atracció del que desconeixem.
No sé si seria capaç de resistir l'olor de la teva pell i el sabor dels teus llavis, després de provar menjars estranys dans le noir i potser m'envairia una deixadesa, un laissez faire fins a la matinada ...
4 comentarios:
"No encenguis l'espelma si es fonen els ploms"
A mi tampoc em sedueix la idea... i si a sobre pot impedir xiuxiuejos i paraules tendres, ho tinc clar, millor la claror càlida d'unes espelmetes.
La nuit de l'Adamo, quins records d'adolescència, Pere! Nostàlgics i llunyans.
En un viatge d'estudis de la meua filla a Alemanya els van portar a un restaurant d'aquests, i els van dir que era perquè comprengueren una mica la vida de les persones cegues.
Publicar un comentario