He vist "Els Miserables" al teatre i al cinema. Escoltant la cançó "I dreamed a dream" vaig decidir escriure un post parlant d'aquests somnis que tots tenim i que amb el pas dels anys gairebé mai es compleixen.
Però repassant la lletra de Alain Boublil no vaig ser capaç d'imaginar un text millor. Així, el que he fet és traduir-lo i interpretar-lo a la meva manera.
Vaig tindre un somni... és una frase molt corrent, molta gent la diu, fins i tot algú l'ha fet cèlebre.
La veritat és que jo vaig tindre un somni, com tu, com gairebé tothom.
Aquesta torre de Babel, afilada com una antena telefònica, hi ha cops que ens aïlla i incomunica.
Ara que ningú entén el que dic
que ningú escolta, demano la paraula!
Escampats per tot arreu, parlant mil llengües, adorant cent déus, encara no heu entès res.
El senyor us va dir que calia omplir el món, conèixer més d'una llengua i conviure amb altres races.
No us va fer baixar de la torre perquè no arribéssiu al cel, perquè no veiéssiu la seva grandesa, sinó perquè fóssiu savis com ell.
Ara hi ha un llenguatge comú, tothom pot comunicar-se, conèixer el que passa a tot arreu i el que pensen els altres. Però creix l'endogàmia, l'egoisme, la solitud davant d'un teclat, la insolidaritat.
Potser ha arribat de nou l'hora en què el senyor confongui les nostres llengües i destrueixi aquesta torre gegantesca fruit de laignorància.
Així tornarem a parlar-nos de prop, veient-nos, potser a cau d'orella, tocant-nos, sabent que no estem sols i que els altres ens necessiten.
I al final ningú m'entén només tu, mirant-me als ulls... em beses.
La imatge és un original del gravador Sebi Subirós
Puja el teló, apareixen el protagonista i el seu altre jo, un personatge caracteritzat de Salvador Dali.
P.-Cada dia escric dues línies però ara tots els dies són iguals i sempre escric el mateix.
I a la nit tinc son!
D.-Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.
A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.
Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.
P.-En cap cap hi cap que Déu en deu deu.
En cap cap cap el que cap en aquet cap.
Que te creus que te crec?
D.-Els catalans parlant sembla que trenquem nous... Escolta això:
Una polla xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.
Ja et vaig dir Sahra que l'home va néixer de l'aigua. Per això tots els camins van del mar a la terra.
Llavors els poetes parlaren d'un gran viatge.
Un deia "Caminant, no hi ha camí, fas camí quan camines", semblava un joc de paraules però era una invitació a la vida. I el final era un principi "Lleuger d'equipatge, gairebé nu, com els fills de la mar".
Un altrel'imaginavacomun retorna Ítaca, com unaodissea"Quan surts per fer el viatge demana que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple d'experiències" I al finalcom alprincipi, l'illaerala casa"Millor que duri molts anys, llavors ja vell arribaràs per fi a l'illa, enriquit per tot el que has après pel camí".
Jo els escoltava atentament, potser el quedeienfóracert. Però lligat al pal del meu vaixell, com Ulisses sord al cant de les sirenes, nocreiaqueal final totfosaixínique el camím'haguésenriquitprou.
Tu Sahra que m'acompanyes en aquesta llarga travessia, com Nausícaa l'amor somiat, saps que això és un desert i no hi ha camí. Sortim de la mar i allà tornem, som aigua i som riu.
Quan arribem al final Sahra, m'has de cremar, enterrar sota una pedra i escriure'm un epitafi... "Al final hi ha la mar".
Visc d'emocions, d'imatges i paraules, apassionat o fràgil m'omplo d'emoció. Avui m'enlluerna el millor i el pitjor, m'emociona la vida, la tendresa, la incertesa de l'amor i ser feliç ... cada dia.
Repasses la vida i és com un desert, un desert immens. De dia crema i t'enlluerna, de nit gela, mentre tu petit com un gra de sorra contemples les estrelles.
Llavors veus com l'erm t'envolta de solitud i bellesa, de l'excitació de la por. No hi ha camins, s'han de fer seguint les paraules dels savis.
Ara el vent porta crits, música i soroll de bèsties. És l'oasi, el mirador, talaia de qui està perdut, refugi dels assedegats, ombra de fulles verdes.
Jo et pregunto Sahra ... el nom d'aquest meu desert, si queda molt de camí, si vaig massa a poc a poc, si arribaré a veure el mar abans de la lluna vella.
Negres ulls en la foscor clars com el meu desig, boira de te calent, carícies d'una pell seca.
La vida és com un desert sempre donant-li voltes, tu ets la casa que estimo i allà al final ... hi ha la mar.
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
Avui fa 28 anys que ens va deixar Salvador Espriu.
Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.
Antonio Machado va morir a l'exili avui fa 74 anys.
Desperta és un nou dia, la llum, del sol llevant vell guia pels quiets camins del fum.
Volia fer-te un poema però la música de Joaquin Sabina em distreia i no em deixava treballar :"Sellamaba Osadía y desde el primer día tuvo la cobardía de avisar..."
La dona que m'espera m'amaga el cos i dissimula l'ànima ànima prohibida cos misteriós.
Impossible escriure res! La cançó seguia dient:"Ya sabes cómo soy y si quieres me voy, dijo cuandoacabó de desnudarse..."
Aquesta flor descarada sols amaga els sentiments.
Ja no podia pensar. Sabina és un geni, poeta i músic excepcional, quan l'escolto no puc fer res més:"Su boca era un buzón de voz sin compasión, dormido hasta la hora de la siesta..."
Descalça sense pressa molla buscant la fresca i de vegades un amic que camini al teu costat per poder fer l'amor com un cargol, a poc a poc.
Al final acabo com puc, ja no sé si el que he escrit ho ha dit ell:"Se trataba más bien de envejecerhuérfano de sus besos, con fantasmas que aprenden a crecer..."O bé jo.
Sota una pell hi ha una altra pell i t'amagues.
Per al senyor Joaquin Sabina, cantautor ... poeta.
.JPG)
