Sota una pell
hi ha una altra pell...
Volia fer-te un poema però la música de Joaquin Sabina em distreia i no em deixava treballar : "Se llamaba Osadía y desde el primer día tuvo la cobardía de avisar..."
La dona que m'espera
m'amaga el cos
i dissimula l'ànima
ànima prohibida
cos misteriós.
Impossible escriure res! La cançó seguia dient: "Ya sabes cómo soy y si quieres me voy, dijo cuando acabó de desnudarse..."
Aquesta flor descarada
sols amaga
els sentiments.
Ja no podia pensar. Sabina és un geni, poeta i músic excepcional, quan l'escolto no puc fer res més: "Su boca era un buzón de voz sin compasión, dormido hasta la hora de la siesta..."
Descalça sense pressa
molla buscant la fresca
i de vegades un amic
que camini al teu costat
per poder fer l'amor
com un cargol, a poc a poc.
Al final acabo com puc, ja no sé si el que he escrit ho ha dit ell: "Se trataba más bien de envejecer huérfano de sus besos, con fantasmas que aprenden a crecer..." O bé jo.
Sota una pell
hi ha una altra pell
i t'amagues.
Per al senyor Joaquin Sabina, cantautor ... poeta.
10 comentarios:
Sota una pell
hi ha una altra pell,
però ell no sap trobar-la.
Amaga el cos
i dissimula l'ànima
perquè ell no vol collir-l'hi.
I fan l'amor a poc a poc
com un cargol
per aprendre a apropar-se.
Joc de tactes. Seda
i esgarrifances :)
Bona tarda Pere!
Sempre tan sensual :)
I sí Sabina és un poeta de beu ronca
Som cebes, Sr. Pere, uns més que altres i despullar-nos és fer plorar...
jo sempre he pensat que les coses importants son sota la pell
i ara..m'heu creat un dilema:
sota la primera? o sota la segona??
petons de sargantana
Roja, la flor
petal a petal esfulla
la blanca estima.
Que tingues un bon dia, Pere. i que les capes s'esfullen fins arribar als sentiments més profunds!!!
"...La dona que m'espera
m'amaga el cos
i dissimula l'ànima
ànima prohibida
cos misteriós..."
Aquests versos podrien molt bé aplicar-se a una trobada enmig de màscares, la nit de Carnaval.
Però la dona que t'espera acabarà emergint de totes les capes i et mostrarà els seus rostres, el de fora i el de dins. Potser mentrestant espera que també tu li mostris els teus...
Una forta abraçada!
Sí que estàs sensual. Un post per passejar-hi.
Les sinyores que han passat pel bloc no duen màscara, almenys no la de debò. Altra cosa és que vajon maquillades... segur que fan goig.
Bon post, que dóna escauforeta ;)
petonets.
No es poden fer versos amb Sabina darrera l´orella, no.
El teu poema és seductor, sensual i preciós, i amb la imatge del cargol ho has acabat de rematar.
Lliscant, a poc a poc...
Un preciós poema de pells ...i quan la primera es confon amb l'ànima, la claredat cega.
Aferradetes.
Publicar un comentario