Botiga de versos

La senyora Acadèmia tenia una botiga de versos, tots els dijous muntava una parada a la plaça del mercat de Figueres i venia tota classe de poemes, proses poètiques, versos d'amor i epitafis mortuoris però sempre escrits rimant.
Jo solia anar-hi per veure les novetats, conèixer les últimes tendències, i aprofitava per fer petar la xerrada amb la senyora Acadèmia que era una dona de conversa amena i culta.

Senyor Pere avui tinc uns haikus molt bons que m'han arribat de Vilamacolum.
Miri els haikus no m'agraden gaire, provenen de cultures llunyanes, són molt tècnics i de vegades no els entenc. De Vilamacolum el que em fa gràcia és el que deien els avis:

"A Vilamacolum
amb un pet
apaguen el llum. "

Ho trobo divertit... però què més ha portat avui?
Aquí tinc un lot a granel de cent poemes que ha escrit la setmana passada el poeta Nicomedes, n'hi ha de totes les classes i temes i van molt bé per llegir al llit abans d'anar a dormir, fan venir son.
Dona, m'estimo més la qualitat a la quantitat, però posi-m'en mitja dotzena per si de cas.
Té alguna cosa que en llegir-la emocioni? Paraules que s'entenguin, que despertin sentiments? Vull dir poesia de veritat.
Senyor Pere, darrerament costa molt trobar el que vostè demana, molts versos vénen de la Xina, estan bé de preu però la temàtica i la qualitat deixen molt a desitjar, ara els de Ikea han obert una secció de poemes per a interpretar cadascú a casa seva.
Però ja sé el que vostè vol: una mica de Benedetti, Machado, Martí Pol, Whitman ...
Avui he portat un poema de Xavier Roig Fontseca que li agradarà molt:

"A punta de dia
he sorprès,
en la terra treballada,
el llaurador dormit
de la nit
i els cavalls blancs,
fugitius al galop,
de la rosada."

Moltes gràcies és molt bonic, ja sap que no suporto la poesia inintel.ligible, envoltada d'hermetisme, que sembla important però que no diu res.
Jo també li vaig a regalar uns versos que he somiat aquesta nit, perquè li diré un secret, els poetes somien versos:

"Demà

compraré un mirall de dues cares
al matí

em maquillaré d'una banda
a la nit

em rentaré la cara per l'altra
i tu

mira'm... com vulguis."

Ai senyor Pere! de vegades diu vostè unes coses ...

Ya mi rostro de vos
cierra los ojos
y es una soledad
tan desolada.

Foto de J.Ramon Huidobro

Aniversari

Aquesta tarda el meu amic Enric, seguint els passos d'Antonio Machado, ha fet un tall del camí de l'exili passant pel Coll de Banyuls.
Allà dalt ha recollit una branca d'ametller florit i en arribar a Cotlliure l'ha dipositat sobre la tomba del poeta.
Avui fa setanta-dos anys de la seva mort.

"Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar."

Remember

Beatles, Rolling Stones, Elvis Presley, Cliff Richard, Beach Boys, Mamas & The Papas, Manfred Mann, Bee Gees, Santana, Animals, José Feliciano, Procol Harum, Paul Anka, Nilsson, Tom Jones, Roy Orbison, Joe Cocker, Carpenters, Sirex, Bravos, Diablos, Brincos, Duo Dinamico, Mustangs, Lone Star, Juan & Junior, Pekenikes, Relampagos, Mina.


Adriano Celentano, Domenico Modugno, Rita Pavone, Jimmy Fontana, Nicola Di Bari, Tony Dallara, Iva Zanicchi, Wilson Pickett, Aretha Franklin, James Brown, Arthur Conley, Otis Redding, Bar Kays, Ray Charles, Gilbert O'Sullivan, Simon & Garfunkel, Crosby Stills Nash & Young, Leo Sayer, Frankie Avalon, Turtles, Johnny Rivers, America, Monkees, Nancy Sinatra, Elton John.

Trini Lopez, Stevie Wonder, Donovan, King Crimson, Doors, Françoise Hardy, Michel Polnareff, Adamo, Georges Moustaki, Christophe, Pierre Barouh, Jacques Brel, Jane Birkin, Marie Laforet, Francis Lai, Jacques Dutronc, Dalida, Guy Mardel, Surfs, Cat Stevens, John Lennon, Bob Dylan, Frank Sinatra, Louis Amstrong, Moody Blues, Diana Ross & Supremes, Blood Sweet & Tears, Eagles.

Carole King, Carly Simon, Creedence Clearwater Revival, Eric Clapton, Jethro Tull, Emerson Lake & Palmer, Joan Manel Serrat, Pic Nic, Modulos, Jeanette, Mari Trini, Angeles, Micky, Alberto Cortez, Jorge Cafrune, Miguel Rios, Steppenwof, Deep Purple, The Who, Canned Heat, Janis Joplin, Chicago, Rare Earth...


Remember... però no visquis de records, l'important és el que passa ara i potser el que passi demà.

(Aquesta entrada està dedicada a tots els "Viejos Rockeros" de la meva generació)

Entremès : Cafè, copa i puro

Decorat: La vorera d'un cafè al Carrer Arquimedes, havent dinat, en una de les taules al costat d'una estufa de gas, cinc personatges fan tertúlia.

Sabater-"A tu Pere no t'entenc. Com pots estar aquí assegut, escrivint amb el portàtil i parlant amb tots nosaltres alhora?"

Rajat-"Deixa'l, no li facis cas ara se'ns ha tornat poeta, intenta escriure un bloc en català i creu que li donaran un premi C@ts."

Pere-"Mireu no em toqueu el nas! Tu Sabater últimament tens unes converses tan avorrides que costa molt poc entendre't, i a tu Rajat ni et miro, perquè darrere d'aquest núvol de fum del teu cigar ets invisible."

Calderon-"Jo t'entenc perfectament Pere! Què és la vida? Una il.lusió, una ombra, una ficció, i el major bé és petit: que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són."

Lope-"Per fi parla el poble, tots a una! Cambrer! Cafè per a tots i per al senyor Rajat un tallat, no sigui que amb els nervis tinguem un altercat."

Calderon-"Cambrer! - No t'astores si et tracte, com aliè de tu mateix, que és bé que com un altre parli, perquè ja amb tu sóc un altre ... és a dir a mi porti'm un conyac que ja estic encostipat."

Sabater-"Crec senyors que amb l'edat esteu perdent les bones maneres, el tarannà que hauria de caracteritzar a les persones que hem de fer anar endavant aquest país."

Rajat-"Ja! Ja! Llegeix les enquestes i mira qui haurà d'empènyer el carro l'any que ve ... demana't un anís Sabater que va bé per al mal de panxa."

Pere-"Algun dia escriuré totes les tonteries que dieu, tothom s'assabentarà que sou una colla de torracollons, i que aquesta tertúlia és un fart de riure."

Lope-"Prefereixo riure perquè ... imaginava que tindries de llàgrimes els bells ulls plens, pensant ajuntar-les vaig créixer les meves. Més com els amics, reparessin en veure que em parava en el major dolor, va ser el plor menys. Cambrer! Què passa amb aquests cafès? "

Cambrer-"Aquesta taula senyors em causa desassossec, fins i tot el director de la Caixa Principal que s'asseu allà al final els demana un xic de calma. Avui ja no els pot convidar es reserva el deu per cent per si ha de sortir corrent. "

Pere-"Aquest bloc mai tindrà premi però mira que m'ho passo bé escrivint en el cafè, envoltat d'aquesta gent. I no sé que faig aquí fora, passant fred tota l'estona... si jo no sóc fumador!"

Fi-Baixa el teló.



Cuando la tarde languidece renacen las sombras
en las que tu...los cafetales vuelves a sentir.

Obsesion por la musica

No puedo quitarme esta melodía de la cabeza, desconozco su autor y donde la he oído, me estoy obsesionando con el sonido tan familiar de este piano.
Cierro los ojos y repaso las notas intentando recordar un instante, una imagen, algo que despierte mi memoria.
Al abrirlos, estás ahí sentada en silencio, mirando no sé que. Mujer en blanco y negro, bella como esta música que no para de sonar. Y ahora intento recordar tu cara y me obsesiona tu presencia.
Quizás antes estuve aquí contigo, lleno de amor o de amargura, en otro tiempo, en otra vida, quizás me fui sin decir nada y me estas esperando con la mirada perdida.
Quizás antes fui Scriabin, el músico soñador que se creyó dios y quiso convertir la música en colores, como si fuese un caleidoscopio sonoro.
Quizás soy esta mujer tan bella de hierática figura que no me muestra su rostro, quizás me estoy obsesionando contigo, porque cada día te pareces más a mi música...


SCRIABIN ( Moscu 1872- 1915)

Foto de Magenta Blue.

He vingut a dir-te que me'n vaig

He vingut a dir-te que me'n vaig
fa dos anys que estem junts
i ja no tinc forces
per estimar-te.

però ...

Si un dia vols parlar amb mi
tinc un bloc
el meu carrer és ple de vida
tot el dia
i de nit.
Si un dia t'enrecordes de mi
tinc un bloc
escriu-me sense dir noms
unes paraules
a cau d'orella.
Si un dia vols saber de mi
tinc un bloc
em despullo cada setmana
faig teatre
i escric.

però ...

Avui he vingut a dir-te que me'n vaig
perquè ja no tinc forces per estimar-te.

Avui fa dos anys va néixer Calle Arquimedes.
Tots els escrits són originals, fets per mi, de vegades em costa molt sobretot en català perquè no l'he estudiat mai (agraeixo la vostra delicadesa perdonant-me les faltes).
No tinc molts seguidors, però els comentaris són entranyables i me'ls estimo molt.
A la vida real sóc força diferent d'en Pere de Calle Arquimedes, tot és un producte de creació literària però ... potser en el fons voldria ser com ell.

Aranaz

Yo era intemporal y puro, sentía en mi lo que sentías tu.
Nací del Señor cuando la luz salió de Orión, a veces soy como tu alma y vengo a ti cuando me llamas.
Llegué al mundo de la tierra Muerta a lomos de mi caballo Aranaz, tenia las alas de viento adornadas con estrellas, con plumas del firmamento.
Vivías en un mar de piedra, allí donde los hombres aguardaban su fin dentro de mil años, el aire no tenia agua y las arenas quemaban.
Tu eras como la luz, brillabas y bebías lágrimas, con la sal de tu boca colmó la sed mi caballo y al besar tu frente te llenaste de vida.
Te llame Nausicaa, a quien más amo, la que enloqueció a Odiseo, reposo de mi camino.
No podre llevarte a Orion porque el tiempo se acaba, el Señor me envía a ti y siempre estaré a tu lado, hasta que todo termine.
Pero si Aranaz quisiera volaría su galope al otro lado del Mundo, lejos de Orion y la tierra, mis labios besarían tus ojos y podrías ver mi cara. Te reconocerías en mí porque yo soy como tú : puro, bello y generoso.
Y si me acompañas te mostraré el Universo, viajaré contigo para siempre más allá de las galaxias, donde no termina nada, sin que pase el tiempo...como Peter Pan.

 

Contemplaba el beso de Klimt pensando en la incertitud del alma. Escuchaba cantar al viento y llorar a las bestias, la música de Santana, cuando de pronto me vi tan pequeño, tan solo y confuso bajo las estrellas que me asusté y sentí miedo...

Bloc teatre VII

Estic content perquè aviat podré estrenar una obra que sorprendrà al públic.
L'han escrit els millors guionistes, barreja drama amb comèdia, musica amb mim, prosa amb vers.
Hi haurà poemes hermètics, ininteligibles que tots aplaudiran en no entendre'ls; es descriurà el drama de la gent del nord fugint cap al sud, buscant la seva riquesa i llibertat.
La protagonista, una bella actriu de comèdia, víctima del nou canvi climàtic es passejarà per un Marrakech nevat, vestida només amb un abric de llúdriga, ensenyant una cuixa de tant en tant per donar un xic de morbo i un cor de polítics farà mim sense que se'ls escolti.
A la apoteosi final hi haurà una marató de versos i escoltarem la banda sonora amb aquella cançó italiana dels anys seixanta que deia que el món gira, gira, dóna voltes i mai s'atura.
La confusió de l'argument, la disbauxa interpretativa convertiran aquesta funció en una obra de culte i per fí Lee Strasberg estarà orgullós de mi ...

El món
mai s'ha parat ni un moment
a la nit la segueix sempre el dia ...

Antonio Machado, Carme i Pere. Un amor a primera vista

Antonio Machado va passar els últims dies de Gener de 1939 a Can Santamaria de Raset. Era el moment de la retirada, fugia acompanyat d'alguns familiars i amics camí de l'exili.
Sempre he cregut que va ser aquí, en la pau d'aquest jardí on va començar a escriure el seu darrer poema: "Estos días azules y este sol de la infància ..."

Quan era petit estiuejàvem a la casa de Raset. Recordo amb emoció aquest racó del jardí, la vida al camp, els jocs de bon matí, lectures de migdiada i berenars de pa amb vi i sucre. Potser van ser els millors estius de la meva vida.
Aquí també Machado va gaudir d'uns pocs dies de descans i tranquilitat, els seus últims dies a Espanya i la meva tieta Llúcia sempre ens parlava d'ell.
Buscant a Machado, buscant versos i infàncies perdudes un dia vaig trobar a la Carme.
Ella també per casualitat havia arribat a aquest jardí, un racó enamorador, un amor a primera vista segons les seves paraules.

"Després de la visita a la galeria, semblava que tenien recança de deixar-nos marxar. Ens han preguntat molt amablement si volíem veure el jardí. L’hem vist, un jardí molt adaptat a la terra, amb les plantes i els arbres d’aquí. Valadres ben florits, petúnies, geranis… però és just en aquest jardí on he trobat el meu racó enamorador, resultat d’una manera de fer d’altres temps. I em sap molt de greu de no tenir-ne la imatge, anàvem sense càmera.

Us haureu de conformar amb les meves mil paraules (ai, no moltes menys de mil):El racó
Un replà, com una estança
dins del jardí desnivellat.
Una taula rodona de pedra
guarda records
que callarà per sempre
i el temps, va seient al banc,
indiferent a tot,
sense sorprendre’s dels canvis
que porta el fluir de la vida.
Els tres immensos plàtans
que els envolten
compten de branca en branca
tots els moments
viscuts a la seva ombra.(Com podeu molt ben imaginar, a més a més de ser un amor a primera vista, és un amor impossible.)" CARME

El curiós d'aquesta història és que tres persones coincideixen, en un moment de la seva vida, en un mateix lloc però en èpoques diferents.
Potser de vegades es creuen els nostres camins en temps diferents, no ens veiem però ens sentim i ens coneixem .
Després de llegir aquesta entrada de la Carme ara fa dos anys, vaig començar a escriure Calle Arquimedes ...

Puja a bord tristesa

 
Et sento venir tristesa, a poc a poc, esgarrapant
és hora de fer inventari
del que sóc, del que em queda.

Els morts a la mar que és tornar a casa
els mariners a bord
avui salpem, una nova singladura.

Capità veles amunt la mirada lluny al vent
les sentines plenes
braços ferms al timó, la mar espera.

I tu també puja a bord tristesa
que vindràs amb mi
com sempre ...




Senzillament se'n va la vida, i arriba com un cabdell que el vent desfila, i fina.

Adéu mare!