martes, 1 de febrero de 2011

He vingut a dir-te que me'n vaig


He vingut a dir-te que me'n vaig
fa dos anys que estem junts
i ja no tinc forces
per estimar-te.

però ...

Si un dia vols parlar amb mi
tinc un bloc
el meu carrer és ple de vida
tot el dia
i de nit.
Si un dia t'enrecordes de mi
tinc un bloc
escriu-me sense dir noms
unes paraules
a cau d'orella.
Si un dia vols saber de mi
tinc un bloc
em despullo cada setmana
faig teatre
i escric.

però ...

Avui he vingut a dir-te que me'n vaig
perquè ja no tinc forces per estimar-te.



Avui fa dos anys va néixer Calle Arquimedes.
Tots els escrits són originals, fets per mi, de vegades em costa molt sobretot en català perquè no l'he estudiat mai (agraeixo la vostra delicadesa perdonant-me les faltes).
No tinc molts seguidors, però els comentaris són entranyables i me'ls estimo molt.
A la vida real sóc força diferent d'en Pere de Calle Arquimedes, tot és un producte de creació literària però ... potser en el fons voldria ser com ell.

21 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Noves flors fa tres anys, avui. I el teu carrer en fa dos i als dos llocs, crec que hi sóc des del començament.

A la vida real ets força diferent? I quin deu ser el més autèntic? :)

Espero que el teu carrer faci molts anys més... enhorabona pels dos i una abraçada.

Carme Rosanas dijo...

Ostres, Pere, primer m'ho he pres com un poema i una cançó... però després he pensat que potser te'n vas de veritat. No, no pas d'aquí, sinó d'algun lloc d'alguna persona important. És així? Em sap greu, un moment complicat, si és aquest.

Una abraçada.

Rita dijo...

Ja veus que jo he marxat, però no ho facis tu, sisplau, compto amb seguir-vos visitant.

Moltes felicitats i petons, Pere!

Pere dijo...

CARME
No, no me'n vaig del bloc ni deixo a res ni a ningú, és només un poema ...
Em preguntes qui és més autèntic, el Pere del bloc o el de la vida real i no m'atreveixo a contestar-te, però crec que ja saps la resposta.
RITA
Seguiré mentre m'ho passi bé escrivint, després me n'anire sense dir res ... i tu torna aviat.

Unknown dijo...

Afortunadament arribo després de tots aquests comentaris perquè t'anava a dir moltes coses, crec que primer m'anava a posar violenta, després suplicant, més tard desairada, després deprimida, finalment abatuda...mira tu quin poder que tens...i llavors dius que no tens massa seguidors...au, au...
felicitats per l'aniversari i permet que et digui a cau d'orella, però amb carinyo: cabroncete :)
No marxis, Pere. Jo et necessito.

sargantana dijo...

Pere, i deixem que per primer cop et digui aixis..
tu creus que jo tinc la cua llarga y soc del color de la terra??
jajajjajaj

pero es ben cert que els blogs ens han dut gent ben especial, tant con el senyor Pere..que sempre te la paraula justa, el poema adient..i els sentiments a flor de pell,(jo tambe voldria esser com ell)


celebro amb ell i amb tu aquets dos anys
petons a dojo per al carrer arquimedes!!

novesflors dijo...

Caram, tenim el mateix dia d'aniversari de blog! FELICITATS. Potser tots som diferents de la imatge que donem en el blog. O no. Potser som de més d'una manera. Som calidoscopis.

Carme Rosanas dijo...

Veus? la primera és la bona, jo m'ho havia pres així mateix... només que després m'ha entrat el dubte i ... preferia aclarir-ho.

Gràcies, Pere! I si crec que ho sé, o al menys m'ho penso. :)

Nits dijo...

Aiii Pere quin susto, pensava que tancaves el bloc. M'alegra veure que Calle Arquímedes continua i continuarà transitada... Visca!!!
Pel tema de la llengua jo sempre demano tenir el dret a poder-me expressar en la meva llengua materna, el català, que és la que m'hi sento còmoda, jo espero que tu sempre ho facis amb la que tu millor t'hi sentis i ens agradarà igual llegir-te, escullis la que escullis...
I això, sr.Pere, felicitats pel blog i que en cumpleixis molts més!!!!!!

Pere dijo...

VIDA
La passió ... sempre la passió.
ÀNGELS
Propera i còmplice.
NOVESFLORS
La poesia i el mar.
NITS
Entranyable noctàmbula. La meva llengua materna és el català, per això escric d'oïda:)

Gràcies pel vostre comentari.

montse dijo...

Felicitats, per aquest carrer tan ben guarnit i ple de vida.

lolita lagarto dijo...

felicitats Pere.. a tots dos Peres! i per molts anys..

JOANA dijo...

Uiiiii i jo sense adonar-me'n del teu segon aniversari. No sé quan et vaig descobrir, crec que va ser a un comentari al bosc on parlaves del la meua mar com si fóra teua, semblava que la coneixies millor que jo i que fins i tot em coneixies a mi. Des d'aquell dia mai m'he perdut una entrada teua.

Crec que tots som una mica diferents al bloc al que som en la vida real, però en el fons mostrem la nostra essència. Sembla més fàcil despullar-se ací que a la vida real!!!

Ningú t'ha de perdonar res perquè escrius de meravella en català i ets una gran sort tenir-te entre tots nosaltres.

per molts anys, Pere!!!

M'havies donat un gran esglai. pensava que abandonaves, però resulta que estem de celebració. I me n'alegre un montó.

Sols em resta dir-te una cosa i ho dic ben fort:

T'ESTIME, PERE!!! Com tots els qui passegem cada setmana per ací.

Una gran abraçada i feliç aniversari.

Si et passes pel blog del meu col·le, segurament gaudiràs molt amb un curt de Saramago que els he deixat per a celebrar el dia de l'arbre.

ROSA ARAUZ dijo...

Vengo personalmente a agradecerte tus siempre amables y encantadores comentarios para con mi blog.

Un abrazo Pere y Mucha Luz.

zel dijo...

Jo vaig arribar tard, però el Pere del Carrer Arquímedes és tan entranyable, que paga la pena de venir...

Bona celebració, el vers, preci´so, surt del cor, oi?

Joana dijo...

Felicitats Pere! 2 anys que han passat volant....I vols dir que som tan diferents a com ens mostrem al blog?
Aixxx no sé. Però la imatge que representem a mi m'agrada i si en la realitat som una mica diferents també deu ser bo esbrinar-ho :)
Bon capde !!!!

rosana dijo...

Doncs enhorabona per passejar dos anys pel carrer que has creat i per convidar-nos passar i deixar els nostres comentaris, un abraç

Polonia dijo...

Felicitats Pere!! recorde quan vaig descobrir el teu carrer amb aquelles entrevistes tan originals. Escrius molt bé captivant desde el primer mot.
T'agraisc també cada paraula que li has dedicat a la meua filla al seu bloc i la teua participació desinteressada al del col·le
Segueix així per molts anys!!

Polonia dijo...

Perdó, volia dir al col·le!

Francisco Javier dijo...

Un placer acariciar la mañana con tu entrada querido pere. que tengas un hermoso inicio de semana, abrazos, gracias por tu visita nuevamente.

marta dijo...

He anat a parar per casualitat en el teu bloc i m'agrada, de fet sempre he pensat que un bloc, almenys per mi és una radiografia del que som, una part molt intima que en altres circumstància ens costaria mes exterioritzar perquè ens fa sentir-nos mes vulnerables davant els ulls dels demès.

Un plaer