Les tardes fredes
al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.
Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.
A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios
"l'skyline" gris de l'Albera.
Temps de bolets, camins d'aglans i
fulles mortes.
Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Ara la ràdio parla de la mort de David Hamilton.
Fotògraf de difuminats colors adolescents... d'un erotisme ingenu.
1 comentario:
Em fas venir ganes d'anar a algun lloc que la tardor sigui més evident que a Collserola i contemplar-la fins que el cor em digui prou. Un text preciós de tardor.
Una abraçada, Pere
Publicar un comentario