Aquest gran viatge de tornada a casa, se'm fa cada dia més llarg.
Camino lentament per gaudir de la riquesa del camí, per vèncer els seus perills, però sobretot per satisfer la meva curiositat.
De vegades m'aturo a illes desconegudes, a llocs solitaris plens de voluptuositat i silenci.
Avui contemplo des del mirador, al costat de l'estimada Nausicaa, la bellesa del camí. La fascinació d'aquest santuari .
Gaudeixo les hores, el plaer d'un instant i demà no sé què serà de mi...
amada sensación, vuelve y tómame
cuando del cuerpo la memoria se despierta...
C. Cavafis
4 comentarios:
Així, com tu ho dius, ens sentim molts dels que ja tenim una colla d'anys.
Procurant gaudir del camí, encara, sense saber gens qué passarà demà.
Una abraçada Pere, bon cap de setmana.
No sé pas quina diferència té aquest blog, en comparació dels altres que visito, que aquest sempre em reconeix, encara que escrigui des de la tablet.
Tens un blog molt savi, Pere, sap escapar-se de les falles de Blogger. No és casualitat, sempre passa.
Ja són quinze anys i el Carrer Arquimedes sempre et reconeixerà Carme.
Bon estiu!
Gaudir del camí, encara que sigui més lent. No sabem qué passarà demà, però crec que tampoc ja ens preocupa massa...
Aferradetes, Pere.
Publicar un comentario