Ahir va morir Françoise Hardy a l'edat de vuitanta anys.
Noia tímida i solitària, l'amor del fotògraf Jean-Marie Périer va canviar la seva estètica. La seva personalitat i el seu rostre es van fer famosos a tot el món.
Va debutar com a actriu de cinema amb Roger Vadim.
El millor de Françoise era el seu talent musical; componia i interpretava cançons meravelloses, va cridar l'atenció de Serge Gainsbourg, Jean-Pierre Sabar, Bob Dylan, Mick Jagger... tots s'hi van fixar.
Va ser emocionant sentir-la cantar "Message personel"
Amb els títols de les seves cançons, podria compondre un poema d'amor:
"Il n'y a pas d'amour heureux, l'amour s'en va
comment te dire adieu
voilà, l'amitié.
Comme, ce petit coeur
ton meilleur ami.
Je veux qu'il revienne, le temps de l'amour
le temps des souvenirs."
3 comentarios:
Va ser el meu gran ídol d'adolescència. Jo portava els cabells llargs com ella i col·leccionava tots els discos que podia. I els es Olga a sense cansar-me'n.
Ara, ja estava molt malalta i ja feia temps que demanava morir, però li ha arribat abans la mort que la llei que havia de facilitar-la-hi.
Ha fet cançons precioses que pel meu gust no són pas les més conegudes .
Descansa en pau, Françoise!
Una abraçada, Pere, per aquest record i homenatge.
Per cert, la que tu has posat al post, en vídeo és una de les meves preferides…
Un homenatge preciós per una dona que cantava com els àngels.
D.E.P.
Aferradetes, Pere.
Publicar un comentario