La dansa de la mort.

  

Aquell vespre d'hivern

no et vaig veure la cara

sols la veu ronca

l'alè de vi

i aquells ulls ... com espurnes

que em despullaven.

 

Tambors de la mitjanit, ballen la dansa de la mort.

Dansa de l'amor...tambors d'una nit molt llarga.

Verges, dijous sant 1967

Pinzellades LXXVII (Res)

Vostè pensa que no sóc res

com si no hi fos

res

Sempre el nen que no importa res

ignorant-me

com si res

Sense poder parlar amb vostè de res

dir-li el que sento

res de res

Passant anys oblidant-me de res

emocions adolescents

sense dir-li mai res ...

 

  

  Com si no fos res...penso en tots aquests petits res que em venien de vostè.