jueves, 8 de septiembre de 2022

Pinzellades LXXI (Onades )


Em passo les hores mirant el mar

l'anar i tornar de les onades.

S'escolten veus que porta el vent

i no sé si surten de l'aigua

o vénen de més lluny

o potser d'enlloc.

Aquesta enyorança del mar

avui ... em fa somiar .

3 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Poema molt adequat a la cançó!

sa lluna dijo...

No deixis de somiar... mai.
Què bonic el poema.

Aferradetes, Pere.

Carme Rosanas dijo...

La mar sempre ajuda a somiar. Que no se'ns perdin els somnis.
Escoltar en Lluís Llach sempre és un plaer. I aquesta cançó porta molts records d'altres temps.

Bon vespre, Pere.