Sota les runes d'Alep, tot escoltant Chopin, un vell recorda l'antiga glòria d'aquesta ciutat tres cops mil·lenària.
Lloc de pas de assiris i perses, grecs, romans, àrabs i otomans, sempre tornava a renéixer. Creixia bella, sàvia i envejada tot i la mà destructora dels homes.
Ara es repeteix la història, ell ja no estarà aquí per veure-ho, però al final ... sempre li quedarà la música.
La foto és de Joseph Eid de AFP.
2 comentarios:
El mal de l'home, ell mateix.
Una foto magnífica que ens mostra què, per damunt la destrucció i totes les aberracions, sempre ens queda la música.
Aferradetes, Pere.
Aquesta foto és molt i molt impactant. Ja l'havia vist per la xarxa. I les teves paraules són molt encertades. I la música també!
Publicar un comentario