Les nits de xafogor t'ofegues, surts al jardí i el perfum del gessamí t'embriaga. Et trauries la roba, passejaries nua però et fa vergonya... no saps perquè.
Llavors l'aigua nega els solcs, la menta fa olor de terra, ve brisa de ponent i respires.
Sóc aire
vaig i vinc, de cops deixes que et besi
fresc o tebi et tanco els ulls
llavis d'aire
petons d'aigua
sense fer soroll ... com un alè.
4 comentarios:
Quant poder té l'aire...igual t'ofega , que et dona alè ... però mai, pode'm estar sense ell.
Bon diumenge ;)
On s'ha de signar, Pere, per poder gaudir d'un capvespre com el que ens dibuixes...?
Últimament hem pogut respirar aire fresquet... al menys algun dia. Ho dibuixes molt bonic, Pere. Bon vespre...
Un cop de vent et pot fer feliç, deia la Rosa Cabré a la carrera de filologia...
Publicar un comentario