I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.
M’és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.
I si l’atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels;
i en un racó d’aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.
Laura Almerich, guitarrista que va acompanyar a Lluís Llach en els seus concerts durant molts anys, ha mort aquesta setmana als 78 anys. El cantant li va dedicar una cançó preciosa, "Laura".
5 comentarios:
Darrere una gran guitarrista sempre hi ha un bon cantant, un bon pianista i un públic agraït, entre els quals m'hi compto.
La seguirem escoltant, encara que sigui amb dolor.
I quina enveja li havíem tingut, les noies joves, quan en Lluís Llach li va dedicat aquesta bellíssima cançó, per no poder estar al seu lloc... En pau descansis, Laura!
Laura, no t'oblidarem, que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels... és tant bonica la cançó i encara que sempre ens ha emocionat, avui e més, avui fa plorar de veritat.
Quina tristesa. La recorde al costat de Lluís Llach en molts concerts.
Ella almenys ha conegut la felicitat abans de morir.
Publicar un comentario