Pinzellades LVIII ( Amiga amada )

Si una dona estima a una dona...

Amiga amada

t 'estim en els teus ulls

mirant quan dorms,

quan estàs tan callada.

Amiga amada

et veig nua

embogida de tu,

i et sento en mi

arraulida en el meu ventre.

Amiga amada

et dic amor

quan somrius somiant

i et vull el cos

gairebé com l'ànima.

Amiga amada

et donaria la vida,

són trossets de tu

i que serà de nosaltres

d'aquest amor tan boig.

Era mitja tarda

corrien i reien i es besaven

les galtes vermelles, tot despentinades.

Corre! corre! amiga amada

corre que fem tard!

corre ... cap a casa.

Pinzellades LVII ( Llegint )

Al maig llegeixes cada tarda, estàs callada i sembla que no hi ets.

Jo et miro sense dir res, escolto com respires i enyoro els teus mugrons de pa amb vi i sucre.

T'amagues dins el llibre més gruixut, te'n vas lluny i és com si visquessis una altra vida.

Només vull estar a prop teu, els meus llibres són molt prims, l'olor de la userda i la música de Scriabin em produeixen una increïble sensació de lassitud i al besllum del capvespre segueixo a poc a poc la ratlla fina del teu melic de pèl moixí.

Ara es fa fosc, entra vent terral, tanques el llibre de cop fent soroll i em dius tot somrient ... que vols per sopar?

El quadre es un oli de Manel Anoro."Lectora"