Despertes a la vida
i de sobte notes que vas perdent trossets de tu
del que estimes.
I un dia ets tu el que se'n va de debò
a vegades sense adonar-te'n.
Jo només he deixat empremtes en tu
el dia que te'n vagis
ningú parlarà de mi
i quan faltin els fills
ningú se'n recordarà de nosaltres.
Però potser... no ens fa cap falta.
CANT D'ALZINA
Quan siga ja demà, floreta meua
no restaran més veus a les oïdes, i no ens importarà.
Els carrers trepitjats, fins i tot el d'Arquímedes
continuaran vivents, sempiterns,
esperant més petjades
i altres faran camí tot preguntant-se
les mateixes qüestions transcendentals
fins escriuran poemes.
Nosaltres ja haurem parlat
nosaltres parlem ara, ara i ací,
diem versos
i els versos són un cant
un cant corprenedor que ens acompanya i ens habita,
com una alzina bellament singular.
NOVESFLORS
9 comentarios:
"Tempus fugit"....i nosaltres també !
Molt encertat.
Aquest poema restarà escrit. Qui el llegirà?
Estic amb tu que no ens fa cap falta.
Vivim tot el que puguem i no esperem res per quan no hi serem... tampoc ems en adonarem.
No ens fa cap falta, segur. Ara i ací, res més.
Certament, no ens farà cap falta. A més, una vegada no hi siguem, què ens importarà ja tot...?
Jo no sé res dels meus antecessors més enllà dels meus avis, o sigui que haig de trobar normal que no es parli de mi en uns quants anys... a més a més no tinc fills.
Hi ha qui té més necessitat de transcendir que d'altres.
Aquest poema m'ha fet pensar i pegar-li voltes fins que m'ha portat a escriure'n un altre:
https://florsnovesflors.blogspot.com/2018/11/cant-dalzina.html
Penjo el teu poema Novesflors ... és preciós.
Publicar un comentario