Al besllum del capvespre
tot escoltant Gershwin
quan l'agost es fa fosc
i la lluna s'amaga.
La calor em dibuixa les venes
la pell bruna i humida
els ulls petits com brases
el front ple de corriols.
Llavors arriba el gat de la nit
m'esgarrapa
nu
insomne
i tinc mals pressentiments
mentre contemplo la teva esquena
tot escoltant... "L'home que estimo" de Gershwin.
2 comentarios:
Nits insomnes les d'aquest inici d'agost, sens dubte, tot i que la resta dels mortals les visquem d'una manera força menys poètica que tu...
Bon matí de diumenge, Pere!
L'insomni augmenta amb la calor, Pere. Jo que no n'acostumo a tenir, aquestes nits també em ronda... però com diu la Montse, tu ho dius molt bonic.
Que et siguin lleus la calor, els insomnis i els mals pressentiments. No sé perquè, els mals pressentiments crec que no és són poètics. Potser ho vull creure.
Bon vespre, Pere.
Publicar un comentario