Bloc teatre XXIV

"La novel·la és morta!"

Dir això avui dia de Sant Jordi pot semblar una provocació, una opinió extravagant.

Però en algun moment de la seva vida han fet aquesta afirmació Tom Wolfe, Milan Kundera, Félix de Azúa, Eduardo Mendoza o Sánchez Ferlosio.

El més contundent va ser Josep Pla. Quan Joaquín Soler Serrano el va entrevistar al seu programa "A fons" l'escriptor empordanès li va dir: "L'home que llegeix novel·les a partir dels 35 anys crec que és un cretí. No ho creu vostè?".

Potser quan obrim un llibre de ficció anem a la recerca d'alguna cosa que ens canviï la vida, encara que només sigui durant uns minuts.
Sense novel·les s'acaben els somnis ... hi ha qui té por o s'ha cansat de somiar!

Pinzellades XLIV ( He trencat quinze quartilles )

He trencat quinze quartilles per escriure't quatre ratlles.

Res del que escric m'agrada i tinc el cap ben espès.

Els vidres fan camins d'aigua mentre cau la tarda, plou i escolto silencis.

Et sento venir tristesa i no em sap greu, m'he tornat tan racional que de vegades oblido els sentiments.

Ara arribes solitud, quan aquest sol amagat surt per dir adéu i al final de la tarda tot és intemporal.

Tot em recorda a tu ...

Una olor de colors, aquest aire tan pur.

Aquests camps plens de basses i aquests arbres tan xops.

Pinzellades XLIII ( Joc literari )

Va saber de l'existència d'una campanya que consistia a alliberar llibres de contes i relats en llocs públics per tal de fer arribar la literatura a la gent del carrer.

Com que era un personatge amb molta imaginació no se li va acudir res més que comprar una caixa de rotlles de paper higiènic a Mercadona i escriure-hi tot el text de l'Odissea i del Quixot.

El treball va ser llarg, penós, però finalment reconfortant. Tots els lavabos de bars i locals públics del carrer Arquimedes es van omplir de textos amb històries meravelloses i apassionants i al final el temps va donar la raó al nostre peculiar protagonista, ara diuen:

No hi ha lector més culte

que el caganer

sens dubte!
 

Pinzellades XLII ( Abril )

Tengo una astenia tan grande
astenia sentimental
que no puedo hablar de Abril
y me falta la palabra.

Ahora susurra el viento, rumorea ...cosas de la vida, se duerme Abril en los prados y escucha crecer la hierba.
Abril siempre es primavera, cuando se despereza me sorprenden sus mil caras, yo no se que decirle y no hago más que mirarla.
Y es que...

Tengo una astenia del alma
astenia de un mes de Abril
que no puedo hablar de ti
y me falta la palabra.