Creuàvem l'Univers a la velocitat de la llum, ens atreia un Forat Negre, mes enllà de la Via Làctia.
El temps s'havia aturat, se succeïen els dies i les nits i el pas de les estrelles i planetes sense parar.
L'últim nanosegon de les nostres vides va durar mil anys.
Tu i jo vam pujar a les muntanyes, miràvem el mar i parlàvem del que vam aprendre dels nostres pares, del que no podríem ensenyar als fills.
Tota la Galàxia es dirigia al centre del gegantí Forat Negre, van desaparèixer el Sol i les estrelles, sentíem el fred i la foscor .
I allà a la fi, tots i tot, vam ser... un gra de sorra.
Aquest passat mes de gener ha mort als 46 anys Dolores O'Riordan la veu de "The Cranberries"
4 comentarios:
Quin descans!!! He he, he... les apocalipsi són tan fotudes que quan s'acaben descansem en el no res... ;D
Bona nit, Pere i bon diumenge
Com diuen els Cranberries en la veu de la malaguanyada Dolores O'Riordan: "totes les promeses que hem fet i que hem trencat poden esdevenir paraules buides i sense sentit".
Una mica apocalíptic avui el teu post, Pere; una mica inquietant. Em pregunto si després del final, quan tots i tot vau ser una sola cosa, hi havia encara una mica de consciència per poder-ho viure i sentir o si ja tot va ser debades...
Quina por. Encara que som pols d'estel i, un dia o altre, acabarem tornant a l'Univers d'alguna manera.
Publicar un comentario