lunes, 1 de enero de 2018

Pinzellades XXXVIII ( A mida que passa el temps )


A mida que passa el temps
et tornes ...
com les bombolles d'una festa
dolça
àcida
seca
tèrbola
com un glop d'aigua de valència
seductora
gelada
com la imatge d'un mirall.
Llavors em preguntes
si ets la més bella
si encara t'estimo... i ja no sé que dir-te.

És que... a mida que passa el temps t'imagino diferent, com abans, com les bombolles d'una festa , com un glop d'aigua de valència.


6 comentarios:

Galionar dijo...

Digues-li que l'estimes encara que sigui mentida, encara que ni tu ho tinguis clar, Pere, com deia l'enyorada Montserrat Roig. Possiblement ella necessita sentir-ho, tot i que també sap que potser menteixes...
Molt bon any, Pere, i una abraçada!

Carme Rosanas dijo...

Bon any, Pere... txin, txin...

xavier pujol dijo...

Bon any. Amb amor i poesia.

novesflors dijo...

Feliç 2018, Pere, sempre amb amor i sempre amb poesia, que també és una classe d'amor.

Sergi dijo...

Home, doncs digues-li que l'estimes, i tant!

Helena Bonals dijo...

Em fas pensar molt. Era o esdevé com les bombolles d'una festa?