Entre dues aigües
com qui neda sense saber on
apuntant un peu, el cap, mirant-te
com qui creua un paradís de puntetes
entre dos rius, el Tigris i l'Eufrates.
Com qui no s'atreveix a fer soroll
sense dir res
passant entre dues aigües ... mitja vida
o tota o part.
Entre dues aigües
com qui resa
com jo.
Tu véns d'on va néixer la vida, entre el Tigris i l'Eufrates.
Ara que som com aquells rius paral·lels de Marius Torres potser ens cal viure entre dues aigües ... per no ofegar-nos.
Ara que som com aquells rius paral·lels de Marius Torres potser ens cal viure entre dues aigües ... per no ofegar-nos.
4 comentarios:
Entre dues aigües, ens sentim ben sovint, sl menys jo.
Si és entre dues aigües, com el paradís, s hi està prou bé. Aprofita-ho i gaudeix del teu paradís.
M'encanta el final... Molt! M'hi trobo: com qui resa, com jo. Un jo ben diferent del teu jo, és clar.
Una abraçada d'un jo, a un sltre jo, Pere!
Entre dues aigües, es troba el terme mig.
Entre dues aigües, entre el voler i el deler, entre la realitat i el somni... I en Paco de Lucía arribant tan endins amb la seva guitarra...
Una abraçada, Pere.
...entre dues aigües... o entre dues llunes...
Sempre tan encertat, Pere.
Publicar un comentario