Vint-i-quatre llapis de colors

Avui no vull escriure't versos. Només són paraules si les llegeixes tu, si les llegeix un altre... semblen diferents.
Et faré un poema de colors, d'aquells que són per mirar. Poemes en silenci que ho diuen tot pintats amb aquells llapis que em vas regalar.
Un poema que es pugui tocar, fusta seca, olor de cedre i quan tanquis els ulls parlarà de nosaltres en blanc i negre o gris.
I potser t'hi posaré música, notes de colors com un calidoscopi sonor de Scriabin, com aquest "prelude" que tant t'agrada.

Avui no vull escriure't versos,

només són paraules si les llegeixes tu.

Et faré un poema de colors

pintats amb aquells llapis que em vas regalar,

quan tanquis els ulls parlarà de nosaltres

en blanc i negre o gris

i potser t'hi posaré música com un calidoscopi sonor

com aquest "prelude" que tant t'agrada.

Para Mónica y Jorge.

Mar de Grècia

Saps Maria? Aqui a la platja d'Empúries s'acabava la mar grega.
Davant d'aquest antic hostal desembarcaren fa dos mil cinc-cents anys vaixells de grècia.
Un cop fa temps, quan era petit, vaig dinar en aquesta mateixa terrassa amb el meu avi. Ens cantava una cançó que deia:

"Empúries és un poblet
abans era ciutat
ara diu que hi troben joies
joies de l'antiguitat
trala, tralaralara ... "

Eren coses de la gent gran. Però sempre trobo aquest lloc especial, fins i tot emocionant.

Fixa't Maria! Allà al fons ...

"Davant del mar
de cop es trenca la línia de l'horitzó
veles de colors
vaixells de grècia
i jo aquí a la sorra
me'n recordo d'Itaca"

Per la Maria.

Como a una gamba

Si sientes añoranza de los 70's

pon un Nosferatu en tu vida,

que te coma

poco a poco,

que te chupe

lentamente.

Como a una gamba...

Per la Carme i en Xurit que cuinen unes gambes increïbles a Cadaqués