"Veles al vent sobre el rail d'una onada vaig anar a parar sota l'acer del teu ventre.
Les teves rodes em van fer cruixir les quadernes i mentre l'apartavaques tallava el màstil de coberta vas penetrar fins al celler omplint-me de vapor.
Llavors vam ser un sol cos ... allà al mig de la platja."
Titulars
5 comentarios:
Brutaaaal! (que diuen ara...)
Aquests xocs tenen conseqüències imprevisibles.No tornes a anar mai més dret.
Bon diumenge, Pere.
Molt bo! Plas, plas, plas, plas....
L'havia llegit a ca l'Olga, i em va agradar molt!
I has trobat una imatge molt adient!
Carai, Pere, que anem forts! És un conte d'alta volada. Felicitats!
Però d'on has tret aquesta imatge??? I aquest text tan bo, també!
OH, OH!!
Publicar un comentario