La lluna avui
es va fent petita,
demà al matí s'amagarà
i jo me n'aniré amb ella.
Quan despertis...
el soroll de les onades et parlarà de mi.
Quan escric m'identifico amb les paraules de Manel Anoro : "És molt difícil o gairebé impossible pintar o parlar de la bellesa. Jo no sóc un pintor de la bellesa, sóc un pintor de situacions felices ..."
Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...
M'adorm el fred i em despullo sobre catifes d'herba ... Fins i tot el vent al final de la tarda acarona la teva solitud.
Tic tac
faig tard
cloc cloc
el cor
poc a poc
per favor
ai ai!
ara o mai
catric catroc
la nit del foc
patim patam
m'estàs besant!
Per als que viatgen lluny, a llocs remots i bells, per conèixer-se.
Em dic Chico, tu com et dius?
Rita, però al xat el teu nom era Tango
Bé, tu també et deies... Sardana
I com en una Suite Simfònica voldries viure més de mil i una nits explicant històries meravelloses que has llegit o imaginat.
Largo e maestoso
Lento
Allegro non tropo
Tranquilo
Al intentar abrazarte tus senos cubiertos con aceites han bailado entre mis dedos; has debido tostar algo de carbón para tus ojos y cardenillo, resina y albayalde, pues estabas preciosa bajo el sol.
I... vaig adorar al Sol
tremolant
com un equilibrista
sobre la fina corda de la sorra.
Davant del mar de cop es trenca la línia de l'horitzó , veles de colors, vaixells de grècia.
Élla era un arbre ple de fruita madura, ell estava boig pels seus mugrons de cirereta.
Aquest gat enamorat dels teus turmells sempre tornarà a casa.
En un món de lletres ningú escriu estudiant ciències.
Li besava els dits del peu,
els acariciava
i ella cridava
amb molt poqueta veu ...
Els cors robats no els tornen mai i menys en nits de lluna plena.
Com un llangardaix darrere dels vidres busco l'escalfor i el Peter Pan que porto dins somia amb el "caga tió" de la nit de Nadal.
Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis.
I jo una farola
sense llum.
La pintura és un oli de Manel Anoro.
3 comentarios:
A vegades m'agradaria estar més boja del que ja estic (això m'ha fet sentir el teu títol)
El teu resum de l'any com un passeig plàcid pel teu carrer...
Bona nit, Pere!
Si la bogeria és el que el títol indica, tampoc a mi m'importaria proveir-me'n d'una bona dosis extra; però ai, fa tants anys que no creiem en els Reis de l'Orient...
Deliciós el teu resum anual, Pere. Com sempre.
Una abraçada!
Sí, la Carme ho defineix molt bé, és com un passeig molt plàcid per aquest carrer tan especial.
Publicar un comentario