Volia entrar de puntetes,
la roda era un món de dones
i no sabia que dir.
Però al llegir "anàbasi àgrafa"
va prendre llapis i quadern
per ficar-s'hi a dins corrent.
Va entendre que la "anàbasi ágrafa" era el naixement a la vida, un camí de mar a terra ple d'emocions. Li faltava la paraula escrita i no sabia descriure-ho.
De vegades es tornava boig intentant comprendre el significat de paraules que mai havia escoltat i les apuntava en un petit quadern gris que sempre duia a la butxaca. Així col.leccionava el que ell anomenava "palabras mayores".
En un món de lletres
ningú escriu estudiant ciències
però ... parleu-me de Xenofont i dels que no saben escriure!
La imatge : "Joves espartans practicant exercicis". Edgar Degas.
4 comentarios:
Avui el teu post em supera, Pere, perquè parles de coses que no entenc. Però el naixement a la vida s'esdevé encara que no es conegui el mot més adequat per descriure l'experiència.
Una abraçada!
GALIONAR
Fa anys quan vaig participar a la meva primera "Roda poètica" algú va escriure "anàbasi àgrafa". Llavors vaig comprendre que m'havia ficat en un bon embolic, jo no sabia escriure en català i allà hi havia gent de molt nivell lingüístic i literari.
Em faltava vocabulari i em sobrava atreviment.
Més tard vaig descobrir que l'anàbasi en grec era un camí o expedició cap a l'interior i que Xenofont havia descrit amb el mateix títol la Marxa dels Deu Mil grecs de Ciro el Jove que va arribar des del mar fins a Babilònia per disputar el tron de Pèrsia al seu germà gran.
També vaig saber que ágrafa és la persona incapaç d'escriure o que no sap fer-ho.
De totes aquestes històries va néixer aquest text expressió de la meva curiositat per aprendre i conèixer ... un xic de tot.
Bona nit Galionar.
Gràcies, Pere, per clarificar-me l'entrellat de d'anàbasi àgrafa. Ara entenc el significat del teu post i he aprés una bonica història que també desconeixia.
Has fet molta feina en pocs anys, amic meu; el teu aprenentatge de l'escriptura en català ha estat tot un èxit i ens ha permés el luxe de gaudir de la riquesa dels teus mots. Un bravo, doncs, a l'anàbasi àgrafa i a la teva sensibilitat!
Gràcies i una forta abraçada!
No recordava, que aquesta expressió anàbasi àgrafa, formés part d'una de les nostres rodes poètiques, però malgrat això, el llegir els primers versos he sabut que parlaves de les rodes poètiques. Recordo quan t'hi vas ficar, una mica amoïnat o atabalat (com la majoria de nosaltres, per altra banda) pel ritme i per la quantitat de poemes.
He dit que no recordava aquestes paraules i malgrat que això és ben cert, sé perfectament qui les devia escriure, perquè crec que només hi ha una persona de les Itineràncies capaç de fer-ho... he, he, he...
Les dones de les Itineràncies som molt normals i haguéssim estat encantades que t'hi haguessis trobat bé. Sempre hi ha hagut homes també, menys nombrosos, però importants.
Llàstima que ara estigui tot tan adormit, ens ho havíem passat tan i tant bé.
M'agrada molt el teu poema dedicat a les Itineràncies i tot el que s'aprèn d'ell. Veus? Jo all+o que no vaig fert en el seu moment ho he fet avui. Avui, abans d'obrir els comentaris, he buscat Xenofont i anàbasi i m'he pogut fer una idea del que després he vist que explicaves tant bé.
Gràcies, per record, per dedicar el poema a unes Rodes que sempre m'he estimat molt.
Bona nit, Pere:
Publicar un comentario