Alba al Mareny Blau
De bon matí
mariner, vinc de la mar,
em porta vent de garbí
camí de Riola.
A poc a poc
el blau salat es torna verd,
un verd groguenc d'olor d'arròs
camí de Riola.
Cau la tarda
i l'aire de ponent fa onades d'herba,
Cues de Jonc pinten el cel de colors
camí de Riola.
Al vespre
a l'altra banda del riu, sento ... la teva veu
a prop dels tarongers, al bosc dels somnis
camí de Riola.
El primer cop que vaig fer el camí de Riola, era un capvespre d'agost, càlid i humit, el sol s'amagava enlluernador i enmig del silenci sonava "Fragile" de Sting a la ràdio del cotxe.
Ara a la tarda
fimbrant com un jonc
rínxols de garbi.
El vent s'emporta les paraules
i el lent trencar de les ones
sorprèn la mirada absent
fosca
clara
preciosa
rínxols de garbi.
I la llum
I el vent de garbí
I l'olor de l'arròs
molls i romaní
allà a la sorra de la Malvarrosa ...
Adeu Vicent
¿Com he d'eixir d'aquesta passió
si aquest carrer Arquimedes és sols un atzucac?
El meu secret, de què et fas confident
és aquest gust general per la vida.
Res no és obscè i tan sols compta el bé.
4 comentarios:
No té aturador
la claror taronja del capvespre.
No l'atura ni la mar que la reflexa
ni el cel que l'escampa arreu,
ni la línia de l'horitzó
que la fa més densa.
No té aturador
la claror del capvespre
fins els teus mots
la reparteixen.
Bon vespre, Pere!!
El gust general per la vida... m'agrada aquesta manera de ser-hi. I m'agrada el teu post, fotografia inclosa.
Nostàlgies infinites es desprenen dels mots que has escrit, Pere. Pau i bellesa, també, que ens has sabut transmetre.
Una abraçada!
Fa molt de temps que no comente en cap blog, però després de llegir el teu camí a Riola m'he emocionat molt. És un camí que m'arriba molt endins. Jo el torne a fer cada dia i és allí on m'hi he retrobat.
Un forta abraçada per un camí que mai no acaba, Pere!!!
Publicar un comentario