Escrits d'hivern

Visc en un país de vent

va i ve

porta i lleva

i fa embogir.

M'adorm el fred

i em despullo

sobre catifes d'herba ...

Estimo

les flors de l'hivern

senzilles, petites, modestes

que fan molta olor

que viuen molt temps.

Finestres tancades

finestres d'hivern

i els gats a les fosques

mirant al cel...

per si neven ratolins.

Fins i tot el vent

al final de la tarda

acarona la teva solitud.

L'hivern és silenci

sols

el batec del cor.

Callem tots junts

plegats

mentre ens fem companyia.

Però ... tu no calles

mai

i ens esvalotes!

Sóc l'ós que dorm a l'hivern

no em ve de gust fer res

dormo, però entre somnis

escolto el bosc, el soroll dels altres

i quan senti gotejar el gel per d'amunt del nas

sortiré poderós del meu amagatall

bramant ...

amb força! perquè tots em sentin

i em menjaré les maduixes ...

totes! perquè m'agraden

i explicaré el que he somiat.