Los ojos
Cuando murió su amada
pensó en hacerse viejo
en la mansión cerrada,
solo, con su memoria y el espejo
donde ella se miraba un claro día.
Como el oro en el arca del avaro,
pensó que guardaría
todo un ayer en el espejo claro.
Ya el tiempo para él no correría.
Mas, pasado el primer aniversario,
¿cómo eran –preguntó–, pardos o negros,
sus ojos? ¿Glaucos?… ¿Grises?
¿Cómo eran, ¡Santo Dios!, que no recuerdo?…
Salió a la calle un día
de primavera, y paseó en silencio
su doble luto, el corazón cerrado…
De una ventana en el sombrío hueco
vio unos ojos brillar. Bajó los suyos
y siguió su camino… ¡Como ésos!
Antonio Machado va morir a Collioure camí de l'exili avui fa 76 anys.
Parlament d'Esther
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.
Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.
Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.
Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.
Salvador Espriu va morir a Barcelona avui fa 30 anys.
¡No puedo cantar, ni quiero a ese Jesús del madero...sino al que anduvo en el mar!
5 comentarios:
" No creo en Dios, salvo en el Dios inventado por los hombres, en la mentira que ponían en pie para consolarse. Pero frente a la ciencia y la tecnología,como soluciones de alta precisión, prefiero,con mucho,la chapucera idea de Dios" Buñuel.
Un matí Pere, d'hivern per recordar escriptors i frases que ens retornen a un món real, sovint oblidat.
Bon dia!!!!!
Arribar aquí i trobar el record conjunt de Machado i d'Espriu em dóna una sensació de "tornar a casa". Són dos poemes molt bonics tots dos.
El de Machado m'ha fet pensar com omplim els buits de la memòria que ens fan falta d'una manera ben aleatòria, però que ens serveix. Em sembla un homenatge a la nostra pròpia fragilitat i a les proteccions que ens bastim per mirar de trampejar-la.
El d'Espriu, em fa pensar que hem de quedar-nos sempre amb els somnis al fons de la morada i no perdre'ls mai de vista. Sense somnis estem perduts.
Gràcies, Pere, un anys més per recordar-los, per compartir.
Que tinguis un bon cap de setmana.
Una abraçada.
Cada vint-i-dos de febrer (encara que avui som vint-i-u, em sembla, no?) sé que vindré aquí i tindré el record dels dos poetes. Llavors ja no em cal rememorar-los enlloc més.
Aquest cop, amb les mirades, ens has ensenyat quan importants són i quan necessàries.
Bon cap de setmana, Pere.
Els anys ho intenten, però els poetes no desapareixen. En queda la paraula...
Gràcies un any més per recordar-nos-els, Pere. Una forta abraçada!
Grans poetes tots dos. Es mereixen no caure en l'oblit, i nosaltres som més rics de poesia en recordar-los.
Publicar un comentario