Una tarda d'abril grisa i freda, quan l'hivern és primavera i la tristesa entela els vidres. Les mans dibuixen ombres inversemblants sobre l'olor d'una pell humida i tèbia.
Abraçant-nos ben fort, com si tinguéssim por, només s'escolta el pas lent de les hores.
Malenconia d'abril ... una tarda plujosa i tendra.
La fotografia és de Jordi Puig
10 comentarios:
Aquest matí s'ha alat el dia gris i humit, sembla que ha estat plovent tota la nit però a mitjan matí el gris (i la malenconia) ha escampat i ara llueix el sol. A l'abril hi ha una mica de tot, gris i blau, pluja i sol, malenconia i força vital... què sé jo.
alat? Volia dir alçat :)
Si et pots abraçar ben fort i compartir la malenconia d'abril, encara que sembli que tinguéssiu por... em sembla un moment bonic.
Una tarda en la qual el temps s'hauria d'aturar... Sí
Sí que és melancoliosa, tant com lluminosa, la primavera. Però m'agrada igualment.
Tot i la seva grisor, aquesta tarda d'abril ha estat ben lluminosa, si ha donat peu a unes sparaules tan boniques en la seva melangia...
Una abraçada!
La melanconia és més dolça quan es sent abraçada a un altre cos...
Si aquesta aferrada la converteix de gris i freda a plujosa i tendra, quina sort teniu! ;)
Nanit, Pere ... aferradetes!
sentir melangia abraçat aixis..sembla menys melangia
petons d'abril,amic Pere
Per sort avui l' aire tebieja i abril s' ha fet més amable, fins i tot sembla que ha fet fora la tristesa.
m' agrada la foto :-)
Publicar un comentario