La puntualitat és una qualitat que no he tingut mai , ja sé que això no està bé però sempre faig tard pertot ... és com si volgués aturar el temps , allargar les hores .
Avui m'ha passat una cosa molt curiosa . He anat al teatre i he arribat tard , la funció ja havia començat i l'acomodador no m'ha deixat entrar . Diu que no es pot passar fins a la mitja part , però jo sóc l'actor principal i no entenc què estan representant allà dalt de l'escenari .
És una obra moderna d'aquelles que agraden perquè ningú entén res , no saps qui interpreta , els actors o el públic i el protagonista espera al vestíbul a que acabi la funció per fer una entrada triomfal .
En aquest país que és com un teatre de comèdies ja sol passar que el públic interpreti als personatges i els actors arribin tard al final per rebre els aplaudiments .
Perquè val un home ? Pel que fa , pel que diu ? No !! Avui vals pel que calles ... i si no us ho creieu escolteu com m'aplaudeixen mentre em menjo una bossa de crispetes assegut tranquil · lament al vestíbul ...
No li diguis a ningú que no vaig arribar a temps ...
8 comentarios:
Avui vals pel que calles...
Aquesta frase em fa sentir ben estranya. Jo he callat molt (no sóc xerraire i a les trobades i reunions de gent callo molt) i no n'estic gens contenta ni satisfeta... no trobo que això valgui gaire. Ara no callo tant, però... buf!!! encara, encara...
Bé tu parlaves d'altres coses, però jo m'he encallat aquí. I t'aplaudeixo, Pere, i t'aplaudeixo, protagonista... :)
Bona nit, Pere...
Potser hagi teatres en que no hi ha paper protagonista. Tots ho som des del nostre món concret i, alhora, secundaris dels altres mons.
Callar és bo a vegades, és honest. Una abraçada, Pere! Sembla que sí, que has tornat, estic contenta.
Dins d'un teatre tothom val segons el paper que vol representar o que se li assigna... Fora del teatre, un home val pel que ÉS.
Una molt bona entrada, més profunda del que sembla a primera vista.
Una abraçada, Pere!
Humpfrey, no arriba mai tard.
Ell, es el sol, el temps, l'hora , el rellotge.
No sé si un val més pel que calla o pel que diu, el que si és cert és que callant observa i, potser, aprèn.
En tot cas, aplaudiments Pere!
Aferradetes :)
demà ho provaré, arribaré tard a la feina a veure si algú ha començat a fer la meva feina per mi...
Ets genial. M'encanta aquesta entrada.
Posats a fer teatre, jo vull ser autor, escriptor de textos.
Publicar un comentario