Avui t'abraço tan fort
per donar-te un tros de vida
perquè el temps que jo no hi soc
sempre em tinguis dins del cor
i recordis que t'estimo.
Passem de la calma al foc
et beuria tota
sense cullera ... d'un glop!
Petons de vedell, petonassos
petons de peix, petonets
tinc una fauna de petons
per tu...
Dedicat a sa lluna, enginyosa i ... tendra.
(Els textos són del recull de comentaris)
7 comentarios:
Uauuuuuu...Pere!! Què maco t'ha quedat!
I tu em dius tendra? Tu si que n'ets!! :)
Moltes, moltes, gràcies.
Bessets i aferradetes!!
PS: Després, quan sigui a casa, pujo el teu enllaç. ;)
Són uns versets carregats de tendresa i dolçor...
Una abraçada!
Ui, quines aferradetes tan maques.
Ostres, Pere, que en saps, de dir coses boniques! Molt!
Bona nit..., i una abraçada!
tendres, tendres, tendres
tres vegades tendres
tots tres...
Oh... :):):) per tots 3.
a part de llegir-vos,
avui tambe vinc a convidar-vos a un nou projecte
voleu esser-hi?
http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com.es/
Publicar un comentario