Puja el teló, apareixen el protagonista i el seu altre jo, un personatge caracteritzat de Salvador Dali.
P.-Cada dia escric dues línies però ara tots els dies són iguals i sempre escric el mateix.
I a la nit tinc son!
D.-Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.
A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.
Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.
P.-En cap cap hi cap que Déu en deu deu.
En cap cap cap el que cap en aquet cap.
Que te creus que te crec?
D.-Els catalans parlant sembla que trenquem nous... Escolta això:
Una polla xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.
Baixa el teló.
9 comentarios:
Com que aquestes sessions de teatre han estat i són la sal i el pebre del teu blog (un plat pla, ple de pebre negre n’era; un plat pla, ple de pebre negre està), benvinguda sigui la nova temporada del noble art del déu Dionís.
Una abraçada, Pere!
Estem embarbussats... :) I jo que visc al bosc ni busco vesc, ni visc del vesc que busco al bosc... m'encanta embarbussar-me amb els embarbussaments embarbussats. :)
Bona tarda, Pere!
Plou poc però per a lo poc que plou plou prou.
Pere, Peret, pintor,
premiat per Portugal,
porta pots i potinguetes
per posar pebre picant.
M´encanta aquest do de pit de´n Dalí, aquí si que és autèntic!
Bona tarda Pere, pintor d´il·lusions.
un plat blanc pla ple de pebre negre està...
em sembla que tots hem begut de les mateixes fonts!
-Paula para la taula, para-la bé que el pare ja ve.
-Déu vos guard, que té guants?. Diu: si. Diu: quants?. Diu: tants. Diu: tants?. Diu: si. I quant valen?.Diu: tant. Diu: quant? Diu: tant. Diu: tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull!
- A mi sí, que re mi fa si fa sol o si no en fa.
Això...perdoneu que avui he dinat de llengua. Bona tarda!!
Aferradetes Pere!!
Jo m'embarbusso, tu t'embarbusses, ell s'embarbussa...
Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de ràbia li corria al darrera.
En cap cap cap el que cap en aquest cap... i va per tu.
Un petó!!
Arribe tard, però a temps per felicitar-te el Sant Jordi.
Bona diada, Pere!
i en baixar el teló sonen els aplaudimets...
molts petons, amic Pere
salutacions senyor Dalí
Publicar un comentario