22 de febrer

Febrer és el mes dels poetes vius ...

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Avui fa 28 anys que ens va deixar Salvador Espriu.

Y cuando llegue el día del último viaje,

y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,

me encontraréis a bordo ligero de equipaje,

casi desnudo, como los hijos de la mar.

Antonio Machado va morir a l'exili avui fa 74 anys.

Desperta és un nou dia, la llum, del sol llevant vell guia pels quiets camins del fum.

Estos días azules y este sol de infancia...

Tan diferents, tan semblants. Gràcies a tots dos.

Sota una pell

Sota una pell
hi ha una altra pell...

Volia fer-te un poema però la música de Joaquin Sabina em distreia i no em deixava treballar : "Se llamaba Osadía y desde el primer día tuvo la cobardía de avisar..."

La dona que m'espera
m'amaga el cos
i dissimula l'ànima
ànima prohibida
cos misteriós.

Impossible escriure res! La cançó seguia dient: "Ya sabes cómo soy y si quieres me voy, dijo cuando acabó de desnudarse..."

Aquesta flor descarada
sols amaga
els sentiments.

Ja no podia pensar. Sabina és un geni, poeta i músic excepcional, quan l'escolto no puc fer res més: "Su boca era un buzón de voz sin compasión, dormido hasta la hora de la siesta..."

Descalça sense pressa
molla buscant la fresca
i de vegades un amic
que camini al teu costat
per poder fer l'amor
com un cargol, a poc a poc.

Al final acabo com puc, ja no sé si el que he escrit ho ha dit ell: "Se trataba más bien de envejecer huérfano de sus besos, con fantasmas que aprenden a crecer..." O bé jo.

Sota una pell
hi ha una altra pell
i t'amagues.

Per al senyor Joaquin Sabina, cantautor ... poeta.