Avui l'olor del mar és blanc i el vent del nord blau. Tu ets com la marinada, com el carrer estret que es fica dins de casa, que s'enfila cap al cel.
Les aigües mogudes són com miralls trencats, quan t'hi reflexes fas mala cara. Potser hem d'esperar la calma per mirar-nos l'un a l'altre.
Somnis estranys, somnis de vi, llavis de xarol.
I les calces xopes, ben humida, bastant figues alla dalt de la figuera mentre plou ... com una salvatge!
Setembre, la pell de gallina i el pèl moixí daurat.
La foto "Empremtes de reconciliació" de Sonia.
16 comentarios:
no es pot deixar de somiar,mai !!
avui,la tardor ens porta un Pere profund...
una abraçada.
Avui també parlo de figues...joies de setembre, joies de tardor.
Bon dia Pere :)
Quin gir Pere,de l´aigua de mar a la figuera.Un tast dolç salat per fer l´aperitius i continuar...
Bon dissabte.
Veig a aquesta encantadora salvatge, en blanc i negre, relliscant-li pel tobogà del seu vestit arrapat a la pell xopa, tot un rosari de perles transparents de pluja que, en caure al terra, alimenten el sòl de la figuera amb l'essència que el foc del seu cos els ha encomanat...
Bell i arriscat text! M'ha agradat molt, Pere!
L'olor blanca de la mar... m'agrada la sinestèsia.
Doncs, Pere, tan pel missatge com per les imatges, ningú diria que has lluitat per fer servir "la nova interfície de blogger" ecsss...
Petonassos!
"Potser hem d´esperar la calma per mirar-nos l´un a l´altre"
Setembre intens Pere, una aferrada.
Pere, crec que hauria estat un bon text per llegir ahir a la Tardoral poètica. Llàstima que no l'haguessis publicat abasn perquè t'hauria demanat de poder llegir-lo.
M'ha agradat també especialment la frase que esmenta sa lluna. És per reflexionar-hi.
Una abraçada i molt bona tardor!
Les mirades tèrboles, com les maregasses, no porten peixos a les xarxes.
No pateixis per les paraules del diccionari. És molt més important escriure el que un pensa. I tu sempre m'ho fas.
Et vam trobar a faltar. Petons.
Com una salvatge! :)
...I arriba la nit amb la sentor del mar i ens gronxa la plutja mullant els pàmpols d'un cos nu.
"Les aigües mogudes són com miralls trencats", em quedo amb aquesta imatge de les moltes del poema. És normal de fer-hi mala cara, per sort l'aigua sí que pot tornar a la calma.
Bellíssim,
M'agrada molt això de ... com una salvatge! M'encanta, li trobo un sentit del tot positiu, de llibertat, de sensualitat..
La pell de gallina en llegir-te Pere.
Una més que et va trobar a faltar, entre els poetes...
Bona tarda, Pere.
El llegiré i rellegiré moltes vegades i han tantes imatges que m'agraden!
Bona tardor, Pere! una abraçada amb gust de figa, que a mi també m'agraden molt.
Un plaer cabdellar i descabdellar a la teua pàgina :)
Publicar un comentario