Llegint els contes de tota la vida imaginem situacions impensables ...
"Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell
bevia de bóta en bóta i no en deixava ni una gota.
Agafa una escopeta i se’n va a caçar
tira un “tiro”, mata un elefant
el fica a l’olla amb un gra de sal
a mitjanit baixa del llit, ensopega ... ai quin neguit!"
El dibuix es de Manel Anoro.
6 comentarios:
en el pecat porta la penitencia
i s'en ha sortit amb una bona *trompada*
nanit, senyor Pere
Visca la república!
Comparteixo amb tu uns tweets que em van enviar per correu... sobre aquest tema:
"Borjaventura" diu: "Que nos lancemos a pedir que el Rey deje de ser el presidente de honor de Adena, y no a pedir que deje de ser Rey dice mucho del país"
"Josep M. Mainat" diu: "El rei estarà dos mesos de baixa. Segons la última reforma laboral això li podria costar l'acomiadament. Jo només ho deixo anar, eh?"
"Núria Querol" diu: "Quiero que la familia real entregue las armas y se disuelva // bandaarmada // botsuana"
Molt bo, Pere; el problema és que aquesta vegada l'assumpte ha traspassat la categoria de conte amb la seva connotació de creador de somnis, per convertir-se en un malson. I no precisament per a l'afectat i la seva família.
Una abraçada.
Som molts que pensem el mateix, ara seria un bon moment per autoproclamar-nos independents... si fos el cas que el govern estés realment per la feina!
Ha triat un bon dia per celebrar la caiguda.
Salut i república!!!
Molt bo, Pere.
Publicar un comentario