DE TAN SENZILL, NO T’AGRADARÀ
Cansat de tants de versos que no fan companyia
—els admirables versos de savis excel·lents—,
i de mirar com passa l’emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l’excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d’artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l’última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
S.Espriu
RECUERDO INFANTIL
Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.
Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo, y muerto Abel,
junto a una mancha carmín.
Con timbre sonoro y hueco
truena el maestro, un anciano
mal vestido, enjuto y seco,
que lleva un libro en la mano.
Y todo un coro infantil
va cantando la lección:
mil veces ciento, cien mil;
mil veces mil, un millón.
Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de la lluvia en los cristales.
A.Machado
Un dia de febrer com avui se'n van anar els poetes Salvador Espriu i Antonio Machado, fa 27 i 73 anys respectivament.
Però ens deixaren la emoció de les paraules. De vegades, llegint i rellegint em corren cargols per les galtes, corriolets d'aigua ... com si plogués.
6 comentarios:
Sempre te'n recordes, Pere, d'aquest aniversari... gràcies!
De tant senzill, a mi m'agrada molt el vers d'Espriu. I el de Machado emociona...
Per acabar-ho de rematar, La Sílvia, que d'emocions n'és fada i experta... quina versió que en fa!
Aquesta cançó la vaig sentir en directe, a Figueres... pell de gallina! Repeteixo!
Bon dia, Pere!
Els quatre apunts emocionen Pere, el record dels poetes, la veu de la Síl via i les teves paraules.
Jo mai l´oblido aquesta data, pel que tu ens recordes i per experiència vital pròpia.
Que tinguis un bon dia!
També va morir Baden Powell!!
No coneixia el poema d'Espriu, però sí el de Machado. M'ha recordat a l'època en què llegíem poemes a classe de castellà... no fa tants anys, en realitat, però em queda lluny. Ains!
Bona tarda, Pere!
Bona memòria tens. Dos poetes de pes, veritablement. El vídeo no es veu, està tot negre. Tornaré més tard a veure si ja es pot veure.
Gràcies.
Pasearse por tublog siempre es interesante.
Hoy era día de nostalgia y recuerdo a dos grandes.
Del paseo de hoy me llevo la mejor parte, ese poema que dejas entre lineas
De vegades,
llegint i rellegint
em corren cargols per les galtes, corriolets d'aigua ...
com si plogués.
Un petonàs
Pere, ufff, el 22 de febrer...! Són unes quantes les pèrdues que hi col·lecciono en aquest dia... Dels dos grans poetes que recordes tenim el privilegi de poder gaudir dels seus versos; la seva mort en certa manera els ha fet reviure.
Bona nit i una abraçada.
Publicar un comentario