Tens ulls del més blau del cel
però sempre els veig en blanc i negre
com ... els records.
Ahir en conèixer la teva filla
vaig tornar a veure els teus ulls
de color.
Tenies els ulls del cel més blau
brillants i humits
com ... si pensessin en la pluja.
La foto és de Tio Moy.
9 comentarios:
Que bonic!
"Com si pensessin en la pluja"
M'encanta... bon dia, Pere!
Els pensaments dels ulls són més transparents que els del cervell.
Precioso :) por cierto, tengo nuevo blog! cajadessorpresas.blogspot.com un besote!
Aquest poema ple de tendresa ens deixa els ulls brillants i humits per l'emoció.
Els records, en blanc i negre. Com en els somnis, diuen. I els ulls com si pensessin en la pluja. Uns mots que dibuixen un paisatge interior, no sé si en color o blanc o negre, però que és encegador de bellesa.
Bona nit, Pere.
I si els pintem els records?com els somnis...una mica de coloret per aquí, una sombra per allà :)
bona nit Pere!
Molt bonic el poema, així com els records.
Té raó la Joana. "Sombra aquí y sombra allá, maquíllate, maquíllare, un espejo de crisstal y...."
Bon capde, Pere
Passo a desitjar-te bona nit, Pere, i a preguntar-te si ja estàs una miqueta millor del refredat. Cuida't molt, amic.
Guau!
Publicar un comentario