Un xic confús, cansat, gairebé al final del camí de la retirada, el poeta recordava els tristos esdeveniments dels últims dies.
A recer dels plàtans escrivia assegut en un banc de pedra; semblava que aquella imatge de la Verge li fes companyia, ell no era creient i feia com si no la veiés.
"Passa la vida com si res i un dia t'adones que et fas vell. Amb la màgia de la ment repasses la teva vida en un segon, com el que fulleja un llibre molt de pressa.
I et quedes una mica atordit i no saps què pensar quan recordes el que has après ... o no!"
Mirant les arbredes del Ter s'omplia de nostàlgia, somiava amb Leonor, tancava els ulls i la veia allà baix enmig dels pollancres prop del riu ...
"Tot em recorda a tu
aquests dies blaus i aquest sol de la infància "
Don Antonio!... el menjar és a taula.
Era migdia, en sentir la Llucieta que el cridava per dinar, es va aixecar i ficant-se el full de paper en una butxaca de l'americana va entrar a la casa.
Raset 24 gener 1939.
8 comentarios:
Saps fer que ens posem a la seva pell, que vivim aquests records.
He reconegut la imatge immediatament...
M'has fet pensar que malgrat el meu amor a primera vista per aquest lloc, que mai no l'he dibuixat. Encara no dibuixava aleshores. Provaré de fer-ho!
Gràcies, Pere, I té raó el poeta: passa la vida com si res i un dia t'adones que et fas vell...
La vida passa en un buf i, sí, et fas vell però continues vivint.
Doncs ens han fet creure moltes vegades que això ho va escriure a Cotlliure...Fos com fos , segur que tant en la seva estada a Raset com en travessar la ratlla, el sentiment nostàlgic hi era ben present i el sol de gener també.
La versió del Cigala estremeix.
PAÍS SECRET
No se sap exactament el que va fer, ni el que va escriure, Machado aquests darrers dies de la retirada.
Jo simplement ho he imaginat així.
Bona tarda.
Fa pocs dies vaig estar a Cotlliure, i vaig pensar en ell, com cada vegada que hi vaig i en aquests versos.Avui a casa teva he trobat que hi esqueien igual de bé. L´important és que hi pensem i que ens faci volar la imaginació.
I saps, des de la primera vegada que vaig saber que havia estat a Raset i llavors concretament a la casa de la que tu parles , en passar per la carretera em miro el poble diferent, com si guardés alguna cosa molt valuosa.
Bona tarda Pere.
Potser prenem consciència de tornar-nos vells quan comencem a viure més dels records que no pas del present... Si fos així, la vellesa seria més un estat d'ànim que no pas una realitat cronològica...
Bona tarda, Pere, i guarda't de l'amenaça del fred imminent. Una abraçada!
malgrat la fred...sempre hi trobo paraules calides a aquest racó
Gracies senyor Pere
petons de sargantana
Tot allò que ens contà Machado dóna per imaginar tot un univers sense límits.
Gràcies Pere per compartir-ho
Publicar un comentario