Ja sé que si us dic que sóc un fan d'en Camilo Sesto pensareu que sóc un "friqui", doncs bé ... sóc un admirador d'aquest cantant.
Tenia una gran veu i composava moltes de les seves cançons que gairebé sempre parlaven d'amor. Aquest tipus de música té el seu públic i durant molt de temps va ser un número u a Espanya i Amèrica Llatina.
Realment el que m'interessa d'ell és la persona, Camilo Blanes Cortés un supervivent, un personatge peculiar capaç de reinventar-se durant tota la seva vida.
1973
Potser el seu millor treball va ser portar a Espanya el 1975 l'òpera rock Jesucrist Superstar, la seva interpretació del personatge de Jesús va ser fantàstica. Teddy Bautista que darrerament presidia la SGAE i ha estat acusat de malversar els seus fons, interpretava el paper de Judes, debia de ser una premonició.
1998
La seva vida privada està envoltada d'un aire de misteri i ambigüitat, es retira i torna diverses vegades i l'any 2001 li han de trasplantar el fetge.
Però es incombustible, sempre reapareix amb nous espectacles i cançons.
2011
Actualment té seixanta-cinc anys, diu que es retira dels escenaris i està fent una gira de comiat per tot el món.
La seva música no és la que a mi m'agrada però no sé que em passa amb en Camilo Blanes que quan l'entrevisten o canta em quedo encantat escoltant i mirant-lo. Suposo que és curiositat per aquest artista tan especial ... o potser és que sóc una mica "friqui".
16 comentarios:
Saps? Tens bon gust per les veus de tenor amb força emotiva i ben treballada. A mi m'agrada molt el Luciano Pavarotti i no crec que siga friqui... Salut, Pere!
I a sobre s'ha fet un lifting per semblar més jove! Apala...agafa't fort!
bona nit Pere.
A mi no m'agrada però reconec que el pel-lícula Jesucrist Superstar em va agradar
Doncs, trobo que sí, que per tenir 65 anys, se'l veu molt rejovenit!
:) Té alguna cançó que m'agrada, però he de reconèixer que fan, allò que se'n diu fan, no ho he estat mai.
Ara que ho dius... potser sí, Pere, que ets una mica friqui... ;) (és broma, eh?) :D
Algo debe estar cambiando, sin duda porque sin interesarme nunca lo más mínimo por su música, esta mañana, escucharle, mientras sorbía la taza de café y me rodeaba de la apacible lectura de tus letras, he acabado por descubrir, que en el fondo me he perdido un gran cantante. Gracias por recordármelo, Pere.
I ara em passejaré pel blog de la Joana, llum de dona a veure què li ha passat per escriure en castallà!!!Igyual les dues hem pres el mateix beuratge, a saber!!!
en una epoca de la meva adolescencia em llevava amb els seus ulls miran-me fixament...
en tenia un poster a tamany natural a la meva habitació
i no em desagrada gens la seva manera de cantar en altres epoques
deu esser que tambe soc *friqui*?
pos eso...
jajajajajjaja
Saps què ens passava, quan érem unes adolescents de 14 o 15 anys? Que havíem de fer veure que no ens agradava perquè no estava ben vist: per integrar-nos al grup havíem de seguir els cantautors catalans, els grups de folk, i rebutjar qualsevol cosa amb aire d'espanyolitat. Però després, a soles i sobretot si estàvem enamorades, ens empapàvem de les seves cançons una, deu, mil vegades. I també ens sabíem totes les seves lletres. Tenia una veu preciosa. I amb Jesucrist Superestar llavors sí, ja em vaig quedar amb ell definitivament. És clar que llavors ja devia ser una mica més gran.
Gràcies per donar-nos l'oportunitat de recordar aquells cançons, Pere. Una abraçada.
Ostres, Pere, ets fan de Camilo Sesto? :( El trob tan artificial...era guapot, de jove, però fins i tot llavors tenia una bellesa tan femenina...no sé, potser sigui només això el que t'atreu: que sembla una dona. A mi, d'ell, no m'agrada res de res...
Jo es que sóc molt friki, però es el que hi ha, recordo els discs de vinil de Camilo Sesto per la meva germana gran, però m' agradaven algunes de les seves cançons perquè el noi tenia una veu preciosa.
Entre tu i jo, els meus ídols eren "Pecos" , i si no cal dir res mes,musicalment sempre he sigut de gustos distrets, encara fa poc em vaig comprar un recopilatori de tots els seus èxits i em transporta a la meva adolescencia i sincerament,disfruto.
Una abraçada
A mi m'agradava!! :-))
No és que fos el meu cantant preferit ni molt menys, però tenia algunes cançons que trobava precioses, per exemple aquesta :-))
O sigui que, és curiós perquè, sense ser un dels meus ídols musicals de l'època sí que tenia temes que no em cansava d'escoltar...
I aquesta :-))
Ara m'has matat! Confesso que no puc amb ell, ni m'agrada la seva música ni m'agrada ell. De fet, confesso que aquest home em fa por. El trobo tan artificial... És que si me'l trobés de cara pel carrer començaria a córrer en direcció contrària. I si al món quedéssim ell i jo sols, t'asseguro que la humanitat s'acabaria en aquell moment... No puc, no puc, és que no puc amb ell... Però bé... entenc que hi hagi gent a la que li pugui agradar; per a gustos, colors! Però que sàpigues que d'ara endavant et miraré amb ulls diferents... jaja
Que tinguis molt bon dia, Pere! :D
dons jo..m'hi apunto
cantava prou bé
De petita m´agradava, en canvi no podia veure en Raphael.
De gran m´esgarrifen tots dos, sobretot els estremiments de´n Camilo a Jesucristo Superestar.
Però no sé què passa que si alguna vegada el sento a la ràdio ( molt rarament) encara m´enganxa, sobretot l´Algo de mi.
Tinc una internet que fa pena, havia fet un comentari llarg llarg i ara s'ha perdut.
Deia que com tu, em va encantar el Superestar, però després l'he perdut i no l'he escoltat gaire...ara, de joveneta, sí!
Petons amic!
Fent una mini enquesta amb aquests comentaris, encara que la mostra no és aleatòria ni nombrosa podem dir:
1r Un 20% no pot veure a Camilo Sesto ni en pintura.
2n El 80% restant li agrada o li ha agradat com a artista i cantant en algun moment de la seva vida.
Aquests resultats fan que no em senti tan "friqui" per ser fan de Camilo Sesto Ja! Ja!
Bé ... realment no ho sóc tant i l'únic que m'interessava eren les vostres opinions.
Bona nit.
Trampós! :)
Ara, que amb trampes i tot, ho he trobat molt divertit! :D
Publicar un comentario