Por favor no me quieras

Aprendí a leerme

leyendo tu cuerpo

cuando más me leía, releía tu cuerpo

descubriendo detalles inesperados

mensajes escondidos.

Si cierro los ojos

leo tu olor

mientras, tú recitas los versos que te escribo

es como si leyera tu cuerpo

y escuchase mis palabras

Ahora duermes... Tras el cristal de la noche, un viento cálido de nubes bajas dibuja sombras inverosímiles, como un mimo sobre tus sábanas.

Yo me quedo solo, ingrávido

leyéndote

pero hoy desconozco tu cuerpo

y al leerlo me asustan mis palabras

cuando dices ... por favor no me quieras.

El cuadro es un óleo de Manel Anoro-"La Posseuse"

Mar endins

Et portaré al final de la terra, on diuen que s'acaba el món i al capvespre volarem mar endins perseguint el sol.

Em donaràs petons salats, els ulls ofegats d'aigua, amb l'alè gelat i la passió salvatge dels animals marins.

De cop s'amagarà el sol, tot serà de color maragda i agafats de la mà arribarem a l'illa de la què em parles sovint. Dius que està plena de nens entremaliats, petites fades i pirates.

És un lloc on el temps s'atura, ha de ser el País de Mai més, tu cada dia t'assembles més a Wendy i jo ja no sé si em dic ... Pere Pan.

Bloc teatre X

Aquest teatre de la vida dóna tantes voltes que de vegades ja no sé quin personatge interpretar.

Només tu, asseguda sempre a les primeres files, em dones forces per sortir cada dia a l'escenari. Rius, crides, aplaudeixes, alegre i emocionada encara que no entenguis el que dic.

És com... quan et parlo a cau d'orella i dius que no m'entens perquè et faig pessigolles i se t'escapa el riure.