Jesús...Superstar?

 Jesús, explica Lluc en el seu evangeli, després del sopar va pujar a la muntanya de les Oliveres i allà en l'anomenat hort de Getsemaní va dir als que l'acompanyaven: "Pregueu perquè no caigueu en la temptació".
I apartant-se d'ells es va agenollar i també resava enmig d'una gran angoixa.

"Vull saber, vull saber, Senyor,
perquè he de morir?
perquè ?
Digue'm perquè vols que em clavin a la creu
mostra'm el motiu, dóna'm una mica de la teva llum
digues que no és inútil el teu desig i moriré
em vas ensenyar el com, el quan
però no el perquè.
Molt bé, jo moriré!
però si us plau
quan mori, quan mori,
mira'm!
si us plau, mira la meva mort!
Jo tenia fe quan vaig començar,
ara estic trist i cansat
els meus tres anys ja són milers,
perquè llavors tinc por
que ja tot acabi?
Déu, jo no vaig començar
va ser la teva voluntat
dóna'm el calze d'amargor
clava, esvera, trenca, mata
però aviat, fes-ho aviat
o jo... me'n penediré. "

A seixanta anys, recordo la meva llunyana educació religiosa amb afecte però amb la indiferència de qui ja no creu en aquesta fantàstica i dramàtica història.
Malgrat tot, potser per un profund instint atàvic segueixo demanant a Déu, cada matí, que m'ajudi a mi i als que estimo a superar les dificultats d'aquest viatge llarg i apassionant ...