Avui he pujat al poble de Maçanet de Cabrenys, a la tarda llegia el Quadern Gris: abril 1919...
"Temps de Setmana Santa. Com cada any: fa un dia gris, voltat d'una gran calma, fred, sense sol ni vent. El cel és baix d'un color de cendra, amb una resplendor interna de grosella. Tinc la boca tan seca que trobo l'aigua deliciosa, reconfortant. La tendència de l'alcohol a donar set, a produir un assedegament creixent, és el cercle més viciós de la vida humana. Em quedo a casa. Crepuscle inacabable; nit inacabable. No acaba d'interesarme la lectura dels llibres que tinc a mà..."
"Temps de Setmana Santa. Com cada any: fa un dia gris, voltat d'una gran calma, fred, sense sol ni vent. El cel és baix d'un color de cendra, amb una resplendor interna de grosella. Tinc la boca tan seca que trobo l'aigua deliciosa, reconfortant. La tendència de l'alcohol a donar set, a produir un assedegament creixent, és el cercle més viciós de la vida humana. Em quedo a casa. Crepuscle inacabable; nit inacabable. No acaba d'interesarme la lectura dels llibres que tinc a mà..."
Per un moment m'he sentit molt proper a les paraules de Josep Pla i també he pensat en el que va escriure del maçanetenc Alfons Roger al qual va qualificar com un dels grans cuiners de l'Empordà.
Jo vaig conèixer al seu fill Ramon Roger, recentment traspàssat, va seguir l'escola culinària del seu pare i mai oblidaré les seves truites de riu al vi blanc, el conill amb mandonguilles o la omelette norvégienne de postres.
Parlant de cuina, l'última vegada que vaig veure al senyor Josep Pla va ser al Motel Empordà. Estava sopant com sempre en aquella taula del fons a la dreta, li feia companyia en Jaume Subirós propietari del Motel i excel-lent cuiner, segurament menjava una sopa de farigola o una perdiu a la col.
Deien que era un home misogin i solitari però crec que no és cert, li agradaven molt les "senyoretes" i sempre buscava companyia perquè era un gran conversador.
Potser no va tenir sort amb les dones, el seu aspecte els últims anys era entranyable i m'inspirava respecte, amb un cigarret de picadura i algun vas de gin tonic al davant.
Se li ha criticat el seu caràcter, parlar massa clar, les opinions políticament incorrectes i la seva escriptura bilingüe.
Com diria Pla... tot això són collonades. El que compta és que ens deixa una fantàstica obra literària en prosa, possiblement la millor escrita en català el segle passat.
" Feia un dia cluc, una mica trist, d'aire immòbil, lleugerament ennuvolat. El mar, en una calma una mica forçada i neguitosa, era blanquinós i el cel gris. Les oliveres de Portlligat tenien un verd mústic i ala-trencat. La sensibilitat de les oliveres, quin prodigi! Semblava mentida que aquells arbres que amb aire de tramuntana haurien tingut un aspecte tan radiant i d'una tan prodigiosa claredat, poguessin tenir ara l'aire malaltis i flàccid que tenien. Navegàvem amb el motor a poca màquina al fil del litoral, a tocar els rocs, costejant..."
Pla no sabia escriure poesia però admirava l'obra d'Antonio Machado. Amant de la cultura italiana, era empordanès, irònic, entramuntanat i fins i tot tenia cara de murri.
Sovint citava les paraules de Montaigne: "La vie est ondoyante". La vida no és una línia recta, fa pujades i baixades. Com la literatura ...
Sovint citava les paraules de Montaigne: "La vie est ondoyante". La vida no és una línia recta, fa pujades i baixades. Com la literatura ...
L'any 1981 va morir Josep Pla, avui fa trenta anys. Mecano cantava "Hoy no me puedo levantar", Espanya és recuperava de l'intent de cop d'Estat del 23 de Febrer i els americans llançaven el Columbia, primer transbordador espacial ...
