miércoles, 16 de marzo de 2011

Gigliola Cinquetti ya tiene edad para amar y yo escribo versos intrascendentes...

Había pasado media vida en un colegio de frailes
1964

Moscas de patas atadas
Peter Stuyvesant
estufas de leña verde
charcos de cristal
rodillas de Mercromina
una ducha a la semana
pelotas de cartón piedra
pan chocolate y... agua.


4 comentarios:

sargantana dijo...

la salle?? jajajajajdeunido!
i les monges??
i les nines amb els ulls de vidre i els cabells pintats??

no tengo edad..no tengo edad para amarte y no esta bien que salgamos juntos los dos....

uauuuu!! quins records!!!
be..jo en teniam menys de quince..pero tambe la cantava

una delicia!
bona nit senyor Pere

Joana dijo...

Els records de l'adolescència tenen vida pròpia, sempre viuran amb nosaltres, mai no moriran perquè aquell temps es el que més ens marca de per vida.

Els plors i les alegries dels primers amors reals i els ídols!!! Quanta força té tot plegat i com ho revivim en el record!!!

Un plaer passejar entre els teus versos.

Bona nit, Pere.

zel dijo...

Osti, nen, no fa res d'això! Ja, ja ho sé, ens fem grans, casumlolla...

Francisco Javier dijo...

Uy que versos más interesantes amigo, te doy la enhorabuena por tu entrada, ante todo curiosa, un placer leerte, que pases un buen domingo, abrazos.