Escoltant "La chanson des vieux amants" de Brel pensava en tu, en mi i en el que havíem fet tots aquests anys. Jo, conec tots els teus sortilegis,
tu saps tots els meus encanteris.
Tu m'has conservat fent trampes,
jo t'he perdut de tant en tant.
Segur que has tingut alguns amants,
calia passar-ho bé,
que el cos estigui exultant.
Finalment, finalment
ens ha fet falta molt de talent
per arribar a vells sense ser adults ...
Però no sempre les coses són així ...
Fugint
corrent
dels sentiments
per la platja del meu cos
vas deixar empremtes tan fondes
que pujaven les marees
i s'assecaven els mars...
(A la Carme 2 Juny)
Petúnies
petunets
petu ploro
petunasos
petu ric
petu escric
petugadeu ...quin dematí.
(A la Carme 19 Maig)
Hi ha dones que cremen, passen pel teu costat i t'encens ...
(A Vida 29 Maig)
Com un ocellet
entre les teves mans
em sento morir
només em puc salvar
si em deixes lliure
o si em dones de menjar
llet amb pa ...
(A Vida 14 Juny)
Passem de la calma al foc
et beuria tota
sense cullera ... d'un glop!
(A la Joana del Bosc 30 Juliol)
Rera els camins d'aigua
com una papallona
vol al teu voltant
fascinat ... tota l'estona.
(A la Joana del Bosc 23 Agost)
Sota una pell
hi ha una altra pell
i t'amagues ...
(A la Joana de Llum 2 Octubre)
Las flores de un día
no tienen afectos,
no tienen memoria.
Las flores de invierno
son como tu...
se acuerdan si te acercas
si las tocas, si las hieres.
(A Nuke 11 Abril)
Revolotearé sobre el fango de mi vida
sin mancharme
sin pisar el suelo
pero dejaré que mis pies se enraicen en tí
creceré contigo
me llenaré de tu olor
y seré fuerte y hermoso... como una rosa.
(A Rosa Araucana 30 Juny)
Llaurar el cos
deixar llavors
de vida ...
(A Angels 8 Juliol)
Clara, fosca
blanca i negra
boca de murri,
amb tanta festa
no hi ha qui estudiï.
(A Clara 18 Abril)
Em sembla que ha parat de ploure
ja no se sent res ...
clic! clac!
clic! cloc!
és el meu gessamí ... s'espolsa les gotes
gotes d'aigua
gotes de "Parfum de Nuit".
(A Rita 6 Maig)
Li besava els dits del peu,
els acariciava
i ella cridava
amb molt poqueta veu ...
(A Mercè 22 Agost)
I vaig adorar al Sol
tremolant
com un equilibrista
sobre la fina corda de la sorra.
(A Jesús M. 8 Octubre)
Però amor meu
el meu dolç, tendre i meravellós amor
des que es fa clar a l'alba fins que acaba el dia
t'estimo encara, saps, t'estimo.
La pintura és un oli de Manel Anoro-"Barcelona Girona"
5 comentarios:
Si estimem mai ens tornem vells.
Molt de talent per arribar a vells sense ser adults...sí, i per estimar sense ferir-se...
Escolto Brel... he escoltat moltíssimes vegades aquesta cançó i mai no m'havia fixat en una de les frases que transcrius. Això que necessitarem molt de talent per fer-nos vells sense ser adults, a una certa edat... això arriba a l'ànima. :) A veure si tindrem talent o no ens caldrà tenir-ne tant.
Bon dimarts, Pere.
Hola Pere...
Que fantàstica segueix la Calle Arquímides, on mai mai mai hi falta l'amor.
M'agrada veure que hi ha persones que segueixen creient en l'amor, tal i com és. Que entenen que madura que no és perfecte, que no és sols enamorar-se, que és lo bo i lo no tant. Les seves virtuts i defectes i ep! els nostres. Cuida-ho que sempre que això de fer durar l'amor està en perill d'extinció i s'hauria de protegir a les persones que saben estimar de veritat. No creus? :)
Ens nem veient amic!
Ai va, Nits quina Alegria!!! Després passe pel teu blog per veure si estàs en actiu!!!
M'agrada molt el que dius d'arribar a ser vells sense ser adults. És veritat que es necessita molt de talent, i tant!!!
Publicar un comentario