Llenaré mi mochila del parte de Radio Nacional, de la sintonía del Nodo y de los Veinticinco años de paz.
Recogeré las calles de tierra llenas de charcos, los sabañones de las manos, la penicilina y el pan con Tulipán y también los meteré en mi maleta.
Me olvidaré del Twist and Show, del Satisfaction y de los Brincos. Solo me quedaré con Malher y quizás con una travesura de Gerswhin.
En el fondo de la bolsa esconderé la regla de cálculo, las tablas de logaritmos y la trigonometría.
Borraré de mi mente la sensación de coger tu mano en el cine el día que estrenaban West Side Story.
Porque todo esto me pesa y debo aligerar bagaje para seguir mi camino.
Lanzaré mi mochila al mar para que aprendan los peces, yo ya me sé esta historia y necesito conocer otras nuevas.
Olvidaré mis recuerdos para volver a vivir , sin ideas preconcebidas, sin el recelo de la experiencia.
Olvidaré mis recuerdos para conocerte de nuevo...otra vez.
Cuando la pena cae sobre mí
el mundo deja de existir,
miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos...
Quisiera volver a encontrar la pureza,
nostalgia de tanta inocencia
que tan poco tiempo duró.
9 comentarios:
Si alleugerim l'equipatge, tindrem lloc per al que ha de venir...
M'agrada la idea, Pere! :-)
Potser sí que cal llençar equipatge... no ho sé... jo no sóc de les que guarda gaires coses, per tant tampoc les he de llençar massa sovint.
He pensat una cosa en llegir-te, la penicil·lina acabada d'inventar em va salvar la vida als dos mesos... diuen, que jo no me'n recordo... :)
Bona nit, Pere!
No es fácil olvidar recuerdos y más si ellos nos trasladan a épocas felices de nuestra vida, no sucede lo mismo con aquellos que nos entristecen pero todo formar parte de nuestro bagaje.
Bicos meigos y perdona mi larga ausencia
No necessitem tan d'equipatge pel viatge que fem, senzillament ens creem necessitats.
Bona la cançó i la Luz!!
el nostre passat és indstriable si cadascun dels records formen part de l anostra manera de ser
Jo no puc aplaudir-te la idea perquè som de les que ho guarda tot (i així tinc les cervicals, de portar tan de pes) :) però si és el que sents que has de fer, fes-ho. Em pregunto, però...es pot triar recordar? jo diria que no, com tampoc es pot triar estimar. Passa un dia feliç, Pere, amb records o sense.
Una idea molt bona, de debò, però com ho fem? com esborrem els records? harien d'inventar primer una màquina que ho fes per nosaltres. Com pesen alguns d'ells!!! Començar de nou suposa esborrar-los, amb això no en tinc cap dubte, però la motxilla sempre pesa, per molt que la buidem, s'ompli com per art de màgia. Sembla tenir algun tipus d'encanteri que no ens deixa recomençar.
Ufffff! Perdona eh, que crec que me n'estic passant quatre o cinc pobles!!! Però has tocat tan a fons que qui no s'implica?
Mira pare ja, que et resultaré mes plom que plom!!!
Que tingues sort buidant i emplenant la motxilla
Bon dia, per
Records. Per qué, no tenir noves vivencies per les platges de Cullera o El Mareny i aixi d'aqui, uns molts anys, els podriem buidar de la motxilla, i reviureu.
es cert que de vegades ens cal treure tot el que portem dins i deixar espai per coses noves...
pero els records...
jo crec que sempre seran amb mi....
molts petons senyor Pere
Publicar un comentario