Estrella de la carretera

Emprenc el vol a trenc d'alba, quan el sol surt de la mar.
Pujant ràpid cap al cel pel camí de les estrelles.
Fujo covard i cansat, d'un país desgavellat,d'un fracàs, d'un desencís.
Però mirant enrere em veig allà baix tan sol, tan trist, que no puc anar més lluny i he de tornar a casa.
Com un somni ...

I mentre escoltava Highway Star de Deep Purple, traduint la seva lletra a la meva manera, baixava planejant lliure sense fer soroll.
Com un pardal...

"Ningú pot atrapar a la meva noia
La conservaré sempre
Ningú tindrà a la meva noia
És al meu costat en cada corba
Oh, és una màquina, ho té tot
M'agrada com mou la boca
Controla el seu cos, controla tot
La vull, la necessito, la sembro
Si! m'excita
Bé, agafa't fort
Sóc una estrella de la carretera ... "

No me dejes ahora

Un aleteo
un roce
un olor inesperado
como late el corazón.

Un sobresalto
un aire
un rumor
y... ya te has ido.

Un escalofrío
un pánico
un te pienso, te siento
no me dejes ahora, cuando cae la tarde.

Un aleteo
un roce
un sueño
una pasión
siempre...al final de la tarde.

He trencat quinze cuartilles

He trencat quinze quartilles per escriure't quatre ratlles.
Res del que escric m'agrada i tinc el cap ben espès.
Els vidres fan camins d'aigua mentre cau la tarda, plou i escolto silencis.
Et sento venir tristesa i no em sap greu, m'he tornat tan racional que de vegades oblido els sentiments.
Ara arribes solitud, quan aquest sol amagat surt per dir adéu i al final de la tarda tot és intemporal.
Tot em recorda a tu ...
Una olor de colors, aquest aire tan pur.
Aquests camps plens de basses i aquests arbres tan xops.

L'amour c'est comme les bateaux

Vu d'un peu loin c'est toujours beau

Ça prend des airs calmes et tranquilles

Pour vous faire croire qu'il y a des îles

Et que la mer est toujours d'huile

Les bateaux c'est comme les sirènes

Ça ment mais on y croit quand même...

Avui faig seixanta-un anys

Avui és el meu aniversari, faig seixanta-un anys.
No m'agraden els aniversaris perquè em recorden els anys que tinc i això ara no em fa cap gràcia.
De tota manera aquesta edat meva és força interessant, començo a estar una mica espatllat però encara tinc prou marxa i sobretot bon humor. Veig la vida d'una manera que no m'escalfo ni em refredo per gairebé res i sé riure fins i tot de mi mateix.
Ja no tinc por de despullar-me, ni per dins ni per fora ...

Però voldria fer una declaració mitjançant les paraules del poeta Blai Bonet:

Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que, quan et moris d'amor, t'hagis de casar.
Que, per a poder viure, t'hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan tinguis set d'aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l'hivern et vegin nu, et donin un tassó d'aigua.
Que, quan demanis notícies, t'enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si dius salvatge a un salvatge.

Cap moble no té permís per a dur pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir ni d'un sol botó.,
Cap home no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat en un altre.
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d'identitat diu d'una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir "llibertat" a la seva llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de tortura
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.

Mira que m'agrada com canta aquesta dona l'Anna Netrebko ...

Como un mar

Me enamoré de la mar, del sabor del mar, del olor a mar.

También me enamoré de ti, de como sabes, de como hueles cuando sales del mar.

Eres como un mar inmenso, a veces tranquilo de golpe violento, un mar de tempestad.

Me abrazas como el mar, me ahogas como a la arena, vas y vienes como las olas.

Respiras a mar en las noches tranquilas y suenan tus espumas como caracolas.

Si un día te alejas con una marea, seguiré tu rastro como Pulgarcito recogiendo peces y me iré contigo...nadando.

Y si llego a marinero viejo, de tu mar ansioso, siempre te estaré esperando sentado en el muelle de la bahía...