Ja no et vull regalar roses!
Per Sant Jordi et regalaré pomes
pomes del meu hort
pomes de casa
de tots colors
vermelles
verdes
grogues
grans i petites
que fan molta olor
dolçes i àcides
fresques i cruixents
pomes com tu
que floreixen a la primavera
que donen fruits a l'estiu
que alimenten els silencis de l'hivern
rodonetes com tu
saboroses com tu
que es queixen quan les mossegues
que riuen i se t'escapen
donant tombarelles ... com tu.
Una cançó de les que sonaven en els "güateques" que es feien els anys setanta.
11 comentarios:
I què més dóna roses o pomes si és un regal pensat i sentit... :-)
Bona diada de Sant Jordi, Pere!
Que bé que escrius Pere.
Si li entregues les pomes amb aquest escrit sentit, perquè ha de voler roses? segur que ja estarà contenta sabent que l'estimes.
Ja ens diras si ha funcionat? Sort i Feliç Sant Jordi! :)
Molt original, el que val no és el present, sinó el sentiment i el que li transmet amb aquest poema comparant-la amb les poemes és molt maco i intens.
Totalement d'acord amb Nits, si li ragales pomes, les acompanyes del poema escrit, o millor recitat, els resultats són increïbles, t'ho puc assegurar.
Una abraçada i per moltes pomes a la vida.
Que passes un bon Sabt Jordi.
Almenys, les pomes sortiran més barates que les roses, que sofreixen un augment en el preu brutal.
Dando volteretas vengo, a probar tus manzanas de mil sabores, coloridas y sabrosas.
Precioso poema amigo, un abrazo.
M'agraden molt les roses, però...també apreciaria un cistell de pomes. Ara això de "poma com tu..." No sé per Catalunya, però a Mallorca ho deim per dir beneita :)
t'ha quedat preciós..!
em sembla que ni pomes ni roses; el millor regal que pots fer és un poema com aquest! O millor: aquest poema!!
Sí! és preciós!
Per cert em puc agafar una poma! no pas un cistell, no cal. La més vermella!
hola senyor Pere,
he vingut a buscar la meva poma de sant Jordi
deixo un peto a canvi. fa??
;-)
maçanetes, en diuen a Tortosa.
M'ha agradat molt
I en farem unes pomes al forn ben dolces!!! Ummmm... Nyam nyam!
Publicar un comentario